No cal ser 28 de desembre perquè algú provi de penjar-nos una llufa. No hi ha setmana que ens en salvem, i els que ho intenten ho fan posant-hi més malícia que morro. Les eines que utilitzen són precises, eficients, gairebé indetectables, i compten amb escamots especialitzats en escampar-les fins a l’infinit, aprofitant l’analfabetisme digital de la població. Ignorància i candidesa és el que se’ns atribueix des de les instàncies dirigents, i actuen en conseqüència: embrutir, confondre, en lloc d’aclarir, de conscienciar la població per on passa la realitat. I així ens va.

Per comptabilitzar les llufes que ens han volgut (o aconseguit) penjar últimament, només cal fer un repàs d’allò que ens atabala des que la invasió d’Ucraïna ha estat motiu d’aprofitament oportunista per part de qui en té necessitat: el triler Sánchez colant-nos la llufa al poble sahrauí, amb l’aval del Felipe González traïdor als ideals de joventut (de qui aquesta setmana se n’ha recordat oportunament la fortuna acumulada amb estil borbònic); el Govern espanyol volent penjar la llufa del cost de la guerra amb els preus dels carburants, el gas i l’electricitat. I, a casa nostra, amb la dèria antiputinesca, també ha estat memorable l’intent de treure’n profit de l’alcaldable rebotat de Santa Coloma de Gramenet, en recuperar sense vergonya la llufa dels russos catalanòfils per mirar d’escarnir adversaris senyorets, amb el vistiplau oficial inclòs.

Sàtrapes i herois a banda, qui vulgui està legitimitat a pensar que, de renúncia en renúncia, no paren de penjar-nos llufes: dijous vam tenir coneixement del pacte signat per grups parlamentaris catalans que legitimen el castellà com a llengua d’ús a l’escola, pretesament com a resposta enginyosa a la imposició judicial del 25%, a més de suprimir el suport especial en català que es feia fins ara als alumnes que s’incorporen tardanament al curs escolar.

Justament dimarts van conèixer a Manresa el document que alerta dels perills de marginalitat que viu la nostra llengua per no haver estat prou amatents en àmbits fonamentals, com són l’ús social o el model educatiu. El document és l’eina de treball del Pacte Nacional per la Llengua que aplega, endemés dels sectors i entitats que defensen el català, els partits que han pactat elaborar el decret llei/llufa. Significatiu. Com també ho ha estat el nombre de manifestants (sobretot del professorat) que van aplegar les manifestacions en contra del 25% obligatori de castellà a les escoles catalanes. Tenint en compte les mobilitzacions milionàries aconseguides per aquest país en defensa dels seus drets, fa angúnia comprovar on ens ha dut la política de renúncies i desconnexió popular.