Em truca el Xavi, el meu col·lega de Berga, que ja sabeu com són per allà dalt, a més de molt bona gent, i em deixa anar la pregunta pel broc gros: Com ho portes, ja t’has transformat? Primer penso si s’ha begut l’enteniment, perquè a certes edats poques noves configuracions farem, però em parla de l’anunci de la TV3, de l’any transformista manresà, i començo a entendre per on va, el berguedà. Després de fer-li l’obligada conya sobre la transfiguració olímpica de les seves contrades, li explico allò del metro dels Catalans fins a la plaça aquella del nom que hem de canviar, la rentada de cara del parc de l’Agulla encara que l’aigua sigui la mateixa, el fabulós cicle de concerts de l’Ignatius Sound que ens espera, el megacampus de la UPC per al qual ja tenim el solar i la resta ja es veurà, la futura seu de la Generalitat que un segle o altre es farà, el Museu del Barroc de Catalunya famós pel barroquisme de les seves licitacions, el paradís dels vianants al carrer Guimerà, el creixement de l’avinguda dels Països Catalans, el desenvolupament ecològic amb la nova recollida de residus urbans... ja començava a esbufegar de tanta xerrameca transformadora quan em reorganitza la conversa per preguntar amb to burleta si les coses no cal formar-les abans de transformar-les, i posats a parlar de formes va i em demana: què tal la reforma del Centre Històric, o si en farem una transmutació?
La conversa va anar trasmudant i em va acabar d’arraconar recordant que la darrera vegada que s’havia desplaçat amb bus a la ciutat que transforma, la foscor de l’estació el va portar a pensar on collons era la llum; que no sap que la nostra, de tota la vida, és misteriosa? També em diu que tenim un fantàstic alberg tancat els caps de setmana i que una renovació del servei telefònic per avisar surt barata; per acabar comenta la gràcia que li ha fet la transformació dels terminis de pagament de l’Ajuntament, a horari d’hivern, per endarrerir l’hora de poder cobrar. No em digueu que no són ganes de tocar allò que no sona, que són unes petites futileses davant el repte del pensament transformador? Ni que en lloc d’alcalde tinguéssim un Transformer de la Marvel, o un agent de Catalana Occident d’aquells que ho arreglen tot, tot i tot!
Sort que no era una videoconferència i no va veure l’alteració que el cinisme berguedà, desconstruint la transformació, m’havia deixat a la cara. Al final li vaig haver d’explicar que tota aquesta commoció transformadora va lligada amb l’Any Ignasià, i ja se sap que els postulats del de Loiola van tardar uns quants segles a triomfar; per tant, paciència, que el temps i el manresanisme transformat decidiran. Com va dir sant Ignasi: L’amor s’ha de posar més en les obres que en les paraules; doncs això.
