La família, o millor dit dinastia, dels Sagarra sempre ha estat molt vinculada d’alguna manera a Berga. En Ferran de Sagarra i Llinars va ser secretari a Berga de la Junta Superior de Catalunya dels carlins en la primera de les tres guerres carlines, i aleshores va fer el primer dibuix conegut de la Patum. Un descendent seu, Ferran de Sagarra i de Siscar, va publicar un llibre bàsic per a la història de Berga i el carlisme, La Primera Guerra Carlina a Catalunya, a l’editorial Barcino, a Barcelona, l’any 1935, on explica les peripècies del seu avantpassat i publica el seu dibuix de la Patum.

El seu fill, el poeta, dramaturg i escriptor Josep Maria de Sagarra, va publicar l’any 1954 el seu llibre Memòries, que retrata molt bé el seu temps i la història familiar. I va escriure, quan parla del seu rebesavi carlí, que a Berga durant la guerra carlina devia fruir molt dels menjars de porc berguedans, molt especialment de la «regina berguedana», que ell considera el millor embotit del món.

Però el seu fill, en Joan de Sagarra, em va demanar que volia pujar a Berga per veure la Patum. Ho vam fer l’any 2010, a les passades del matí i a les del vespre de dimecres, i el dijous de Corpus a la de Lluïment i a la Completa del vespre. L’amic Salvador Vinyes ens va deixar estar a casa seva, un dels millors finestrals de la plaça de Sant Pere per fruir de Patum, i tots ens ho vam passar d’allò més bé.

El que sempre recordem és el dinar que férem al bar de La Barana en Millan, Santacreu, Boixader, Kap, la Judith Carrera (aleshores batlle d’Olvan), Salvador Vinyes, Minoves, Sílvia Culell, l’Enric Badia de Regió7... Entre havans i el seu favorit whisky Jameson, passàrem una bona tarda. Alsina, que aleshores portava La Barana, va fer molt bona feina. En Joan de Sagarra va fer un article excel·lent el diumenge de Corpus al diari de Barcelona La Vanguardia. Fa molt poc que Sagarra s’ha acomiadat dels seus lectors a La Vanguardia. El trobarem a faltar. Ens deixa una petita gran joia, el volum de Las Rumbas, que recomano a tothom de llegir-lo. Avui la premsa escrita ha canviat molt de quan en Sagarra escrivia a Tele/Exprés. Les redaccions són avorrides, tothom calla i mira l’ordinador. Els temps canvien, però els de certa edat com jo sempre enyorem el passat, potser per allò que «tiempos pasados siempre fueron mejores».