Parafrasejant la frase atribuïda al bisbe de Vic, Josep Torras i Bages, «Catalunya serà cristiana o no serà», també a Catalunya, l’escola serà catalana o no serà. Per això ara cal defensar-la més que mai, per l’agressió que està patint la nostra llengua per part de la justícia, que imposa el castellà per raons ideològiques i no pedagògiques.

Afortunadament, l’Església Catalana ha fet seu el català, amb bisbes que l’han defensat amb fermesa, com el mateix Torras i Bages, Narcís Jubany, Josep Pont, Ramon Torrella, Jaume Camprodon, Ramon Masnou, Antoni Deig, Joan Martí o Xavier Novell. Per això, l’arquebisbe Joan Enric Vives, amb valentia, deia el 2013: «Fa 25 anys que els bisbes vam dir-ho: Catalunya és una nació i té una llengua que s’ha de respectar».

Però aquesta llengua que s’ha de respectar està amenaçada a Catalunya, per la sentència del 25% de castellà. I és que aquesta sentència, ho recordava el director de Regió7 el 23 d’aquest mes, és un preavís. L’atac a la llengua l’hem patit abans els valencians, amb un partit que governà durant vint anys la Generalitat del País Valencià, les diputacions i les principals alcaldies del país. El resultat va ser una persecució aferrissada del valencià.

El Sr. Marc Marcè ens recordava en el seu article el que passa avui al País Valencià, on «el procés de minorització va més avançat» que a Catalunya: el TSJ del País Valencià «ha anul·lat projectes educatius de dos centres», malgrat que «proposaven un 64% de català, un 26% de castellà i un 11% d’anglès». I és que la justícia considera que aquest 64% de català, el 26% de castellà i l’11% d’anglès, «no és una proporció raonable»! I això en una llengua, com el català, que al País Valencià és molt més minoritzada que a Catalunya i que es troba en inferioritat de condicions, amb uns bisbes que no només no defensen la llengua, sinó que l’exclouen de l’Església.

Fa uns anys, el Tribunal Suprem, en un nou intent d’erosionar la nostra llengua, va prohibir 17 articles de la norma d’usos lingüístics de la Generalitat del País Valencià. El TS prohibí que el català fos la llengua prioritària de la Generalitat i que els governs valencià, català i de les Balears, utilitzessin la llengua que compartim, per relacionar-se administrativament. S’havien d’adreçar entre ells en castellà!

I és que com va dir el poeta turc, Musa Anter, «Si la meva llengua sacseja els fonaments del teu estat, és perquè has construït el teu estat damunt del meu país».

La situació de menyspreu de la justícia pel català em recorda una anècdota que va viure mon pare: un dia, un guàrdia civil li va dir: «D. José, ¿cómo es que usted, un hombre con tres carreras, habla en valenciano como los patanes?». Mon pare, que sabia que aquell guàrdia civil era de la Manxa, li va respondre: «¿Y los patanes de su pueblo, cómo hablan?». L’home només va dir: «Coño, pues es verdad».

I és que el 25% de castellà a Catalunya, és el preavís del que hem patit els valencians.