La nostàlgia és un refugi on ens arraulim per evadir-nos de la realitat, convençuts que qualsevol temps passat va ser millor. I funciona. Manllevant uns versos del Serrat podríem dir que, «si no ens cura, almenys ens reconforta», que no és pas poca cosa. I a partir d’aquesta necessitat que tenim d’evocar el passat amb enyorança, triomfen a Internet les pàgines de compravenda dedicades a mercadejar amb objectes d’altres èpoques. Articles d’escàs valor material que el temps ha convertit en relíquies. Una pastilla d’un sabó que ja no es fabrica, una postal d’un paisatge que ja no hi és, una estampa, una medalla, una revista infantil, un calendari de butxaca, un carnet d’un club de fans, una fitxa dels cotxes de xoc.
En una d’aquelles pàgines d’objectes diversos, que s’anuncia com el lloc «on viuen els records», s’hi acumulen en perfecte ordre minúcies de tota mena que ara es cotitzen pel seu valor sentimental. En aquell gran magatzem, que cadascú pot organitzar segons el seu criteri, n’hi ha prou amb teclejar la paraula «Manresa» per veure-hi ordenades per seccions i subseccions les coses més impensades que ens puguem imaginar: un cartell de l’equip del Manresa La Casera, el programa d’un festival de La Salle a la Sala Loyola, un banderí del Moto Club Manresa o una postal de les «Hermanas Vilaseca y su conjunto». Però el que més hi abunda són objectes que ens porten records de comerços i locals que ja no existeixen. Una capsa de mistos de Calzados Peñarroya i una altra de Motos Cantarell, un cendrer de l’Auxiliar Textil Manresana, un banderí-calendari d’Electrodomésticos Rubí, un calendari de butxaca de la Joyería Busquets, factures de Cal Jorba, una placa metàl·lica de Piensos Ganador, una pastilla de sabó Huella de la perfumeria Egrema; una carta amb el menú del restaurant Gran Lice; ampolles de licor –plenes– de les destil·leries Palomas i Selga Torras; ampolles buides de gasoses Becman i de sifons IRSA; un bolígraf de l’hotel Pere III, un sobret de sucre de la Pizzeria Da Pino, clauers de Comercial Morros i del Pub Gòtic, un cartell del Mannix; una invitació de la discoteca Krono’s i una altra del Lord King, un para-sol de cotxe del Bar musical Duomo... Noms que ens evoquen èpoques passades i ens remeten a llocs on vam ser, a situacions que vam viure, a gent que vam conèixer... A uns temps que potser no van ser els millors, però en els quals teníem unes il·lusions que anem perdent cada vegada que escoltem les notícies i cada cop que mirem al voltant.
