Una bufetada resumeix la gala dels Oscars. Els grans triomfadors de la nit van ser Twitter, Instagram i Facebook, que van fer viral una plantofada i, per tant, la violència física que es va emetre 24 hores en bucle per tots els mitjans. Van passar sense pena ni glòria premis de magnífics actors i actrius, directores/s i fantàstiques pel·lícules. La gent recordarà la gala del 2022 per aquesta xulejada d’un actor sense els mínims indispensables per ser considerat entre els grans, malgrat haver rebut l’Oscar aquella mateixa nit, entremig de mitges disculpes, plors i lloances a Déu. Una vertadera llàstima!

Durant un dia, la gent es va oblidar de la guerra, de la crisi energètica i de la pujada de preus i es va dedicar a fer-ne lectures, a aplaudir-la o a criticar-la. Es plantegen preguntes com: L’humor ha de tenir límits? Quina és la feina del còmic/humorista? No és aquell que sempre juga amb els límits? Els límits apareixen quan la persona se sent «agreujada»? Hi havia alguna minoria que s’havia de sentir ofesa? Era masclisme la pressió de l’humorista sobre Jada Pinkett i Penélope Cruz? I la reacció «per amor» de Smith, no era encara més masclista? Què hauria passat si el presentador hagués sigut blanc? La violència física se li va permetre per ser una estrella de Hollywood? En un altre ambient, se li haguera permès? Hauria tingut altres conseqüències? Es justificava un escalfament en nom de l’amor?

El que s’hauria de tenir clar és que un acte de violència no ha de tenir justificació. És preocupant que tot hagi passat en un Hollywood que és un aparador i alimentador de tendències. Estem parlant de tres estrelles de Hollywood a la gala de les gales, d’una casta privilegiada que sovint són «model» de gent de totes les edats. Per aquesta raó, el més preocupant és que es «normalitzin» aquestes actituds, els comportaments ridículs i les reaccions desmesurades com a reacció a situacions com la que analitzem. Hi ha altres maneres més «civilitzades» de mostrar el descontentament o la protesta. Ens trobem, doncs, amb la llei de la jungla: si et sents ofès, es fa lícit que es pugui reaccionar amb violència i es legitima una agressió. Després podem demanar perdó i ja està oblidat. És allò tant de la nostra societat: «no lo volveré a hacer más», i aquí no ha passat res. I, si no, resa tres parenostres i dues avemaries i tot oblidat, home! Ja hi pots tornar! No s’analitza l’acció, la reacció i les conseqüències.

El fet és que un actor negre (ara en diuen «racialitzat») –important en aquest context per la realitat dels EUA– va fer un flac favor a la professió i a la seva raça amb el seu comportament violent, en un país on la fama de busca-raons i masclistes els acompanya, malauradament. Va fer servir la primacia de l’ofès i el dret a sentir-se agreujat i a reaccionar amb violència. L’anàlisi dels fets ens porta a dir que no érem dins el terreny dels drets i les llibertats, sinó del Hollywood frívol i un punt decadent. L’Acadèmia de Hollywood diu que ha començat a elaborar un informe sobre l’agressió perquè es veu que es va convidar Smith a marxar de la gala i no ho va voler fer. Sembla que bona part de la indústria li ha donat l’esquena i s’especula que pot patir «la suspensió, expulsió o qualsevol altra sanció permesa als estatuts» a causa del seu comportament violent. El serial continuarà i, potser i només potser, es conclourà que aquestes actituds no tenen cabuda en el món pretesament «civilitzat».