En una ciutat acostumada a valorar i lloar positivament la seva oferta cultural, especialment en el camp de les arts escèniques, que té en la Fira Mediterrània un aparador de primera magnitud, no és sobrer posar el focus de tant en tant en unes hectàrees al sud-oest del nucli urbà on hi ha una concentració d’entitats i instal·lacions esportives rica en quantitat i qualitat, on conviuen atletes de primer nivell amb una extensa base que promou no tan sols l’aprenentatge sinó, sobretot, la formació humana dels joves esportistes. A la zona del Congost, clubs com el Bàsquet Manresa, el Centre d’Esports, el Club Atlètic i l’Escola de Gimnàstica del Bages, entre d’altres, harmonitzen el treball d’elit amb el conreu de la base, tot plegat concentrat en un espai en què també trobem una escola de ciclisme, equips de rugbi i beisbol i dues pistes de vòlei platja, a més del tercer pavelló construït ja fa uns quants anys.
El Congost, però, també té aspectes per millorar i, segurament, el principal és la falta d’un urbanisme ordenador que doni caràcter al conjunt. Manresa té ara per ara molts fronts oberts (Fàbrica Nova, avinguda dels Països Catalans...), i un d’ells és, precisament, l’ampliació i millora del pavelló del Nou Congost. Però cal una mirada global al sector per acabar d’enfortir el valor d’un dels espais de més activitat del país. Mentre arriba el dia, però, és rellevant valorar la feina que hi fan tants directius i entrenadors, i una manera de fer-ho és assistir als partits i les competicions. Des del punt de vista de l’espectador, l’esport, més enllà de les pantalles, és com el teatre: té el valor del directe, sense filtres.
