Fa uns dies un jutge va absoldre una mestra acusada d’haver «agredit», el juny del 2019, una alumne de 10 anys en una escola de Terrassa, perquè aquesta havia pintat una bandera espanyola al seu quadern escolar, en considerar que l’acusada no va empènyer, colpejar o agredir a la menor, ni li va causar cap lesió.

Lamentablement, la notícia ha passat desapercebuda a la immensa majoria dels mitjans catalans, tret d’algun diari i del Telenotícies de TV3, que en parlaren a les seves respectives edicions.

 Però, on l’absència d’aquesta notícia es fa més vergonyosa és en els diaris de la «caverna», ja que, cap d’ells –excepte l’ABC– ha gosat parlar-ne, mentre que, quan es produïren aquells fets, en feren un gran desplegament informatiu, per fer el que fan sempre: aprofitar un cas aïllat, en què s’hauria comès una presumpta agressió, per tal de llançar l’enèsima campanya de difamació no només en contra de la mestra –a qui no li respectaren mai el seu dret a la presumpció d’innocència–, sinó contra tota l’escola catalana sota l’acusació del sempitern mantra de l’«adoctrinament» nacionalista en l’odi contra Espanya.

S’escriviren, aleshores, veritables insults i mentides tals com denunciar l’«apartheid lingüístico» que pateixen els alumnes castellanoparlants a Catalunya, el qual hauria quedat en evidència «en la agresión de una profesora a una alumna en Terrassa por pintar una bandera de España. Un hecho detestable que no se explica sin el clima institucional amparado por la Generalitat y destinado a eliminar el español de las aulas» (Editorial «El PSOE ceba el pancatalanismo» de «El Mundo», 21-6-2019); o bé, com desqualificar-la, titllant-la de ser «una representante paradigmática del integrismo xenófobo separatista en Cataluña» («Rebelión en las aulas contra el integrismo separatista» de «La Razón» 22-6-2019); o bé, com llençar injúries en afirmar que «difamar, insultar, adoctrinar e incluso agredir sale gratis en la Cataluña de Torra» i que «los profesores organizan debates infantiles sobre la Guardia Civil y golpean a los niños que pintan la bandera de España» (Editorial «Cataluña oficializa el totalitarismo» de l’ABC 22-6-2019).  

 Fins i tot, una entitat pretesament constitucionalista i defensora del bilingüisme com l’«Asamblea por una Escuela Bilingüe» –entitat que assessorava la família de la nena «agredida» i actualment les famílies que demanen el 25% de castellà– s’apuntà a aquesta campanya de difamació i acusà la mestra d’haver agredit la nena per motius «ideològics» és a dir, per «hispanofòbia», ja que atribuïen el motiu de la seva acció «agressora» al fet que la dita mestra era «independentista», perquè duia –deien– el llaç groc a la classe.

 Una actuació deplorable la seva, a l’igual que la de tots aquells mitjans que violentaren el seu dret a la presumpció d’innocència, deixant palès que en tots ells pesa més el seu antinacionalisme –i, a vegades, la seva catalanofòbia– que no pas el seu suposat constitucionalisme. 

 I ara, què? Demanaran, perdó per totes les barbaritats i les mentides que van escriure d’aquella mestra a qui li varen aplicar el dret a la «presumpció de culpabilitat» per ser qui suposadament era, és a dir, una mestra «independentista» i «adoctrinadora»?