L‘Agència Comarcal de l’Energia del Consell Comarcal del Bages ha anunciat recentment l’impuls de nou projectes executius d’energia solar fotovoltaica per a l’autoconsum en equipaments municipals de poblacions de la comarca, i que en total ja configuren més d’una quarantena de propostes d’aquest tipus al territori. Possiblement, notícies com aquesta aniran sent tendència a partir d’ara i aniran formant un nou model com a resposta a la crítica situació de l’encariment de preus de les energies que molts ja veiem irreversible per més que ens intentin entabanar amb falsos descomptes o topalls de preu que tampoc no acaben d’arribar mai. I és que ara és la guerra contra Ucraïna, però fa mig any se’ns venia que era l’onada de calor que feia disparar el consum, i per tant, els preus, que resulta que van continuar marcant igualment rècords dia si i dia també amb la tardor i el fred de l’hivern. És clar, que llavors tocava encendre la calefacció. Com si mai abans hagués fet fred a l’hivern i calor a l’estiu! La qüestió és que sempre trobaran un motiu o altre per justificar l’encariment desorbitat de preus, i davant d’aquest panorama i veient l’evolució que hi ha hagut fins ara (amb guerra o sense) no està de més que anem trobant alternatives que contribueixin a l’autoconsum. Sembla inevitable, doncs, que el paisatge visual en cobertes i en terrats d’equipaments municipals i possiblement també d’edificis particulars, patirà una transformació més o menys estesa, i el gris del ciment o el vermell de les teules s’anirà cobrint pel negre de les plaques fotovoltaiques.
Tot sigui en benefici ecològic i econòmic, però mentrestant, continua pendent de resoldre l’etern debat sobre les renovables més a gran escala impulsades per grans empreses. Fa uns mesos que el Govern aprovava una normativa que limita els macroprojectes i inclou mesures restrictives per no convertir el paisatge en un mosaic descontrolat de parcs solars. Però el debat continua obert perquè el seu desplegament és molt incert i sovint topa amb grups ecologistes i amb el territori on aquestes propostes no troben complicitat. Caldria un debat més profund i urgent per concretar espais i buscar un repartiment el màxim d’equilibrat i consensuat possible. I això no és fàcil, però està clar que si volem assolir un sistema elèctric el cent per cent descarbonitzat el 2050 , ens hi hem de posar de seguida, tenint en compte que per més que omplim teulades i terrats de plaques solars, no n’hi haurà prou. Sabem que s’ha de fer, doncs com més aviat ho planifiquem, menys destrosses i menys disgustos hi haurà.
