Franco, Fraga, Feijóo

Francisco Franco Bahamonde, nascut a Ferrol el 1892, va ser militar i dictador, cap d’Estat des que el seu bàndol va guanyar la guerra civil fins el 1975, quan va morir. No cal que en donem més dades, tots sabem de qui parlem. Manuel Fraga Iribarne va néixer trenta anys més tard a Vilalba (Lugo). Va fer carrera política dins el règim de Franco, del que va ser ministre entre 1962 i 1969. Durant la transició democràtica va crear Alianza Popular, embrió de l’actual Partit Popular, i després de successius fracassos electorals va retirar-se a la Galícia natal on va presidir el govern autonòmic durant quinze anys, de 1990 a 2005. Fins la seva mort el 2012 va defensar les bondats del franquisme. Alberto Núñez Feijóo, nascut el 1961 a Ourense, va començar la seva carrera política al sottogoverno de la Junta de Galícia presidia per Manuel Fraga, de la qual va arribar a ser-ne conseller i vicepresident. El 2006 va ser elegit per substituir-lo al front del PP de Galícia i el 2009 va guanyar les eleccions autonòmiques per majoria absoluta, que des de llavors ha revalidat a totes les convocatòries. Aquest passat cap de setmana ha estat aclamat com a president del PP espanyol i candidat a la presidència del Govern. Franco va muntar una guerra sagnant per escombrar les esquerres i els separatistes, i va ser dictador amb ma de ferro durant quatre dècades. Fraga, crescut a la seva ombra, va ser un franquista «aperturista» reconvertit en demòcrata molt conservador. Feijóo, que va ser vicepresident de Fraga, és un conservador que aquests dies, farts com estem de tanta cridòria, tenim ganes de veure com un moderat dialogant. Ho és? O és més prudent aplicar-li el tòpic sobre la dificultat de saber si un gallec en una escala la puja o la baixa? No trigarem a descobrir-ho: més que pels discursos, és pels vots i les aliances que el coneixerem.