De vegades sembla que Catalunya vulgui guanyar un concurs mundial de rareses. El Govern ha decidit que la consulta al senyor Territori sobre els Jocs d’Hivern es farà en dues categories diferents, que per alguna cosa estem parlant d’esports de competició. A la primera divisió, on juguen les comarques de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, es preguntarà: «El Govern ha de presentar una candidatura per als Jocs Olímpics i Paralímpics del 2030?». Al Berguedà, el Solsonès i el Ripollès, que militen a la segona divisió, els demanaran si la seva comarca «s’ha d’involucrar al projecte». A les que diguin que sí els buscaran alguna cosa per fer, alguna activitat amb la bandera dels cinc anells enllaçats. A les que no, carbó. Ens trobem davant d’una consulta que en són dues i amb dues preguntes, però no encadenades com a la votació del 2014: Vol un estat català? En cas afirmatiu, el vol independent o de fer bonic? Va sortir que sí a totes dues qüestions i encara estem com estem perquè, com solen dir els entrenadors després d’una derrota, «el contrari també juga i de vegades és més fort». Ara podria ser que les comarques «de primera» donessin el vist i plau a la proposta i tanmateix no passés res, perquè la decisió no és en mans de la Generalitat sinó del Comitè Olímpic Internacional. A més a més, Catalunya no pot anar pel seu compte a demanar l’adjudicació, sinó que ha de ser el Comitè Olímpic Espanyol el que traslladi la candidatura. Cerdans, pallaresos, urgellencs i aranesos tindran dret a decidir no pas el que passarà sinó el que algú demanarà de passi, però les properes mesos els partidaris del sí faran propaganda de les meravelles que ens esperen, i potser generaran un clima de grans expectatives i eufòries anticipades quan el més calent és a l’aigüera. Si al final tot el vent és de popa i el COI diu que sí, ja només caldrà que nevi. Tal i com va el canvi climàtic, potser d’aquí a vuit anys ho farà al juny, i al febrer haurem passejat per La Molina amb samarreta i xancletes
