Divendres passat, la Coral Escriny de Santpedor dirigida per en Marc Reguant acompanyats al piano per Viviana Salisi i l’Esbart Manresà amb coordinació escènica de Fina Tapies ens van oferir al Kursaal Els Jardins d’Euterpe. Bravo!

I autoreceptant-me el consell d’anar sempre preparada a un concert, m’he endinsat en la figura d’en Josep Anselm Clavé llegint i escoltant música seva. I remarco: escoltar, no pas sentir. Perquè escoltar implica parar atenció. Concentrar-se en el que ens diuen els músics. No els ha passat, que hem anat a concert i hi ha moments que sense voler desconnectem del que està sonant? Perdem el fil. Amb el teatre els passa el mateix? Diria que no. I perquè aquesta consciència que tenim vers l’art de les paraules no la tenim vers l’art dels sons? Perquè la música és l’art més abstracta de totes. Després de badar, ens tornem a connectar i aquí pau i després glòria. Però així no es pot dir que haguem gaudit plenament de l’experiència musical. Per a fer-ho, ens cal una escolta activa que només s’adquireix amb temps i esforç. Ens hem d’entrenar. I el primer pas per ser uns bons oients en un concert de música en directe és portar escoltades de casa les peces que s’interpretaran. Perquè, no en tinguin cap dubte, el coneixement intensifica el gaudi.

Així doncs, podria dir que aquests dies he redescobert la figura d’en Clavé. Però seria inexacte: de fet, després de gairebé trenta anys dedicant-me a l’ensenyament de la música, és el que s’escauria de dir. Però ho diria per quedar bé, perquè no l’he redescobert: l’he descobert.

I penso en la meva mare, que té 80 anys, que sempre diu que li van estafar la llengua. Doncs a mi m’han estafat la coneixença de molts músics catalans. Per què siguem honestos: què en sabem d’en Clavé més enllà que és el nom d’una plaça amb un monument al mig? Sé que estic sent terriblement injusta amb alguns de vostès, però també sé que entenen el sentir de les meves paraules.

Carrincló. Antiquat. Passat de moda. Caduc. Tot això és Clavé, segons l’enquesta casolana que m’he empescat aquesta setmana. Prejudici i desconeixement. I injustícia. Perquè els asseguro, que aquests dies que he viscut la Barcelona vuitcentista acompanyada pel Mestre, han estat apassionants. Va tenir una vida de pel·lícula! No entraré en els detalls de la seva biografia perquè com diu sempre el divulgador Ramon Gener, això ja ho poden trobar a la viquipèdia. Però sí que m’agradaria aprofitar aquestes línies per sumar-me a l’homenatge al músic, poeta, empresari, director de masses corals i orquestres. Perquè Josep Anselm Clavé, en paraules d’ara, va ser un ferm defensor de la música i la cultura com a eines de transformació i cohesió social. Modern. Innovador. Visionari. Valent. Atrevit. Compromès. Generós. Perquè ja es veu que algú que deia «Associeu-vos i sereu forts, instruïu-vos i sereu lliures, estimeu-vos i sereu feliços» per força havia de ser un crac! Gràcies, Mestre!