Maig del 2023. Per a un ciutadà de peu, la data li pot sonar a llarg termini. Per a un partit polític, no tant. Falta poc més d’un any per a les properes eleccions municipals i les maquinàries electorals ja fa algunes setmanes que fumegen.
Els mesos previs a unes eleccions d’àmbit local són intensos per a tothom. Els grups de l’oposició intenten esbombar qualsevol pífia de l’equip que governa i maximitzar-la tant com es pugui, especialment en el cas que vulguin optar a ocupar la seva cadira. Els que governen treuen la pols dels seus programes, moltes vegades enterrats en un calaix, per veure què van dir que farien 4 anys abans i què han fet realment. Un exercici que, sovint, es fa massa tard i amb resultats preocupants. I els votants ens entretenim amb converses de carrer i de bar, fent quinieles i porres sobre persones i llistes i fent córrer, voluntàriament o involuntàriament, secrets a veus.
Per a aquells que, en major o menor mesura, tenim una orella posada a la política municipal, és una època especialment entretinguda. Tots traiem el politòleg que portem a dins i comencem a elaborar teories, amb més o menys encert, sobre quants vots obtindrà cada partit, si pujarà o baixarà respecte als últims comicis, justificant la resposta amb teories vàries. Sobre si una llista de persones independents tindria més números de guanyar que les que porten sigles de partits en l’àmbit nacional. Sobre qui caldria que anés a la llista en qüestió. Sobre si el candidat del partit que sigui no el coneix ningú i no aconseguirà ni un vot. O sobre si el desgast dels que han estat governant durant l’última legislatura els passarà factura o els haurà reforçat per guanyar de nou.
Mirat des de fora, com a espectador, és una cosa. Però tots ens podem imaginar que muntar una campanya electoral és complex i costós. Que estructurar un programa electoral amb sentit i de valor no és gens evident. Que, actualment, trobar noms per fer una llista és pitjor que haver de superar els dotze treballs de l’Astèrix. I que la política nacional moltes vegades afecta negativament la feina i resultats que un partit pot tenir èn l’àmbit municipal, sense que aquest hi pugui fer gaire res. Ara mateix, s’ha de ser molt valent per ficar-se en política local.
Sigui com sigui, comencen dotze mesos de moltíssima feina per als que tenen intenció de presentar-se i aspiracions a guanyar unes eleccions. I, també, de molta feina per als ciutadans, que caldrà que ens mantinguem atents per poder decidir, d’aquí a un any, qui volem que ens governi.
I, mentrestant, anirem escampant aquests secrets a veus que tant ens agraden, fent bullir l’olla i arreglant el món des dels carrers.
