La sessió de dimarts passat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea a Luxemburg és especialment important per als polítics catalans que es van exiliar després del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, encapçalats pel president Carles Puigdemont. Fins ara, la justícia espanyola no ha fet més que col·leccionar fracassos en tots els seus intents d’empresonar els exiliats. I aquesta serà la seva darrera possibilitat. De fet, en un judici complex d’aquest tipus, els tecnicismes jurídics fan que al·legacions i argumentari de defensors i acusadors no siguin fàcils de seguir. Però, en resum, es tracta de saber si la més alta institució de la justícia europea considera que s’han d’autoritzar o no les euroordres –o sigui la possibilitat de detenir i traslladar a l’Estat espanyol els dirigents catalans que van marxar a l’exili– per tal de ser jutjats i empresonats, com ho van ser els que després del referèndum es van quedar a Catalunya. Fins ara, l’instigador d’aquestes euroordres, el jutge Pablo Llarena, no se n’ha sortit. I encara ho té més difícil des del març de 2020, quan va aparèixer l’informe de Fernand de Varennes, relator de l’ONU, que reconeix que els catalans som una minoria nacional maltractada. Però la decisió del màxim tribunal europeu no serà immediata, sinó que caldrà esperar encara uns quants mesos. La incògnita principal és saber quina serà la reacció de la justícia espanyola si la sentència és favorable als exiliats. Podran tornar lliurement a Catalunya? O els tribunals espanyols no faran cas de la justícia europea i voldran empresonar-los igualment?

El drama d’Ucraïna no s’atura. Les tràgiques imatges que s’han vist els darrers dies demostren que hi ha hagut moltes víctimes innocents i una inacceptable destrucció d’habitatges que de cap manera no havien de ser objectius militars. Tot i que cal tenir en compte aquella afirmació que recorda que la primera víctima d’una guerra és sempre la veritat, allò que s’ha vist, fotografiat i descrit per periodistes i fotògrafs independents demostra un nivell de devastació i de morts civils absolutament inadmissible. Un cop torni la pau caldrà refer tot el país. Però no sembla que sigui possible de pronosticar encara l’acabament de la invasió. Putin no ha aconseguit, evidentment, l’èxit ràpid i absolut que pretenia, però justament això pot fer-lo encara més perillós. La població ucraïnesa refugiada a l’exterior ja sobrepassa els quatre milions de persones, la gran majoria dels quals, algun dia, voldran retornar al seu país, que caldrà reconstruir i revitalitzar des del punt de vista social i econòmic. Tot un nou repte per quan acabi la guerra, que fins ara ni tan sols s’ha pogut començar a plantejar.

Pot semblar irrellevant parlar de canvi climàtic després d’esmentar les destruccions d’Ucraïna. Però realment es tracta també d’una qüestió molt greu i urgent. L’ONU acaba de publicar l’informe «Canvi Climàtic 2022: impactes, adaptació i vulnerabilitat», on fa una crida gairebé desesperada a engegar actuacions immediates per evitar la forta crisi climàtica que ja ha començat. Els entesos asseguren que els anys decisius seran entre el 2022 i el 2024 i que només si s’actua de pressa se’n podran aturar els efectes: llargs períodes de sequera, fenòmens meteorològics extrems, augment del nivell del mar... I que, evidentment, tot ajornament empitjora el pronòstic dels estralls que cada dia ja són més visibles.