Per ampliar transport públic no em ve res», em respon la treballadora del 010. «On ho ha llegit o sentit?», pregunta professionalment. Com si es tractés d’una maledicció bíblica, les últimes obres a la plaça de les Glòries de Barcelona han durat set anys. I ara encara és més lent conduir pels seus túnels, una vegada oberta la circulació en els dos sentits de la marxa.
Els 43.000 vehicles que entren cada dia a la ciutat ja ho fan sota terra. Els tres carrils de la C-31 que s’incorporen a Barcelona estan regulats per semàfors. Un és per al transport públic, l’altre obliga a girar per Padilla, i l’últim continua per la Gran Via. Les indicacions per sortir d’aquesta via són tan complexes que no caben en aquesta columna. Es tracta d’això, de fer la vida impossible al trànsit particular.
Qui avisa no és traïdor, han pensat a l’Ajuntament de Barcelona. I, conseqüentment, el gerent de Mobilitat i Infraestructures, Manuel Valdés, adverteix que, amb la posada en marxa del túnel d’entrada, es provocarà un increment de les retencions en hora punta els dies feiners. Fins que els conductors s’hi habituïn, afegeix. Efectivament, l’embolic per entrar a Barcelona per les Glòries ja és molt més gran.
En realitat, Valdés no vol dir que d’aquí a uns quants dies les retencions disminuiran, sinó que ja ens haurem acostumat al nou caos circulatori. Però com que no s’ha de perdre mai la confiança en les institucions, aquesta periodista, a més de trucar al servei d’informació ciutadana, s’ha posat en contacte també amb el Departament de Premsa, que canalitza les demandes dels mitjans, per conèixer quin servei de mobilitat pública ha augmentat. Encara hi ha marge perquè el transport públic es recuperi i tingui més usuaris després de la covid, responen.
En síntesi, no és que s’ampliï el transport públic, és que la destral de guerra al privat continua ben amunt. Total plaça de les Glòries, 200 milions.
