No tenim platja ni pistes d’esquí, però en aquesta ocasió seure a la butaca bagenca i mirar els enrenous d’aquest país petit des de la perspectiva central pot resultar tan privilegiat com divertit. El proppassat diumenge una nevadeta va col·lapsar la C-16, i va deixar centenars de «que macos» i uns quants nadius de les comarques centrals ben emprenyats, en una situació caòtica allà on se suposa que hi haurà un dels accessos principals a les seus del polèmic projecte olímpic.
El 24 de juliol, i qui estigui de vacances que es faci fotre, Alt Pirineu i Aran seran consultats per decidir si el Govern de la Generalitat ha de presentar la candidatura; mentre que el Solsonès, el Berguedà i el Ripollès hauran de dir, cadascú que triï, si en volen les engrunes en fórmula d’activitat preolímpica. La pregunta es farà en format eslàlom, és a dir: El President ha decretat consultar, preguntant si han de proposar una candidatura que ja han presentat i signat amb el COE i l’estat; és això. oi?, tot i que em pensava que el normal era primer consultar i després decidir, aquesta deu ser una nova modalitat d’esquí democràtic.
Em preguntava quines possibilitats tenim davant de candidatures olímpicament nostrades com les de Vancouver, Salt Lake City i Sapporo; em costava trobar resposta i ara ho entenc menys, sobretot després de veure com sortegen políticament els obstacles, perquè amb aquest estil no arriben ni a la fase classificatòria. Tampoc veig gaire preparada la delegació aragonesa, per molt que en Lambán s’esforci a practicar la combinada nòrdica, que no té res a veure amb la seva combinada «baturra», barrejant unionisme, catalanofòbia i el patrocini de la Verge del Pilar; perquè encara que el nostre Govern li faci la farina plana, ell solet es desqualificarà abans de començar.
Com a màxim, vistes les acrobàcies, giragonses i altres filigranes que estan executant per vendre’ns la moto de neu, podríem arribar a exigir una certa consideració com a experts en patinatge, i encara més després d’haver demostrat des de totes les modalitats possibles que, en qüestió de patinades, som els reis de la pista.
Com que tampoc no ens han convidat a les urnes de la consulta olímpica, el que no vol dir que no rebem alguna garrotada tal com està l’ambient, val més que ens ho anem mirant amb cara de ja s’ho faran. L’únic convenciment és que decideixi qui decideixi i sigui quin sigui el resultat, el que segur que ens tocarà és pagar el projecte, el referèndum selectiu i tot el que en surti d’aquest sidral, que, com sempre, quan la bola roda avall i la despesa és fa més gran, n’hi ha que hi sucaran, mentre l’esperança de passar a projectes socials més importants s’anirà glaçant. Per molt que el meu cervell hi vagi esquiant, ara mateix em punxen i no em treuen neu.
