La pela és la pela, i no està la cosa per fer escarafalls a les oportunitats de negoci. Setmana Santa és escapatòria consumista i ja fan prou les famílies amb filar prim amb l’economia domèstica per arribar a final de mes. Aquests dies toca escampar-la i recuperar ànims, després de tanta vulneració de llibertats individuals amb normatives que pretenien estalviar víctimes, ja veus tu. Ningú no garanteix que haguem fet net de covid (més aviat al contrari), però es decreta un parèntesi en les mesures preventives perquè la gent bellugui sense cotilles a tot drap, les papotes circulin en processó i les gentades s’apleguin sota la seva responsabilitat. Passat Pasqua ja en parlarem, que la pela és la pela.
De pela també n’hi deu haver molta a guanyar, darrere la pantomima aquesta dels Jocs d’Hivern, perquè hi ha gent que es belluga com si els anés la vida. Sobretot als polítics que van tard a demostrar que fan coses suposadament beneficioses per als administrats. Només cal analitzar les fórmules referendàries catalanes per aparentar generositat democràtica, i les alternatives del president de l’Aragó per demostrar com de fàcil i profitós és practicar el vudú amb Catalunya, per malpensar de l’interès real que amaga la candidatura. El suposat negoci, la millora d’infraestructures, la projecció internacional tenen tants adeptes com detractors. I si no, que deixin votar, decidir a tots els implicats. Com era, allò de predicar amb l’exemple?
Aquest és, precisament, el gran repte a superar per aquells que se sotmeten al vot dels ciutadans. De quin bon exemple presumiran els qui han renunciat a defensar l’encàrrec dels seus votants? Com es justificarà la traïció als principis? Els compromisos aniran a la baixa en un pretès exercici de pragmatisme, i pensen que s’acceptarà substituir la revolta pel peix al cove? A qui podem adreçar aquests dubtes: als més pringats o als més hàbils a fer-se l’orni? I ja que parlem d’aquesta mena de gent, què no deu haver negociat Sánchez amb l’excusa de Putin, perquè a Brussel·les li facin costat a menystenir Catalunya? Com és què li accepten la farsa de vincular l’independentisme amb el Kremlin? La força de l’Estat es nota. I al seu torn, Feijóo i els seus mostren fidelitat a la corrupció i estil quan criminalitzen independentisme i la immersió lingüística. El sistema va pel camí d’aconseguir la perpetuació: PP i PSOE repartint-se el poder, amb la complicitat dels satèl·lits de dretes i d’esquerres que ja hi van bé... fins que la gent digui prou quan la pela -ai, la pela!- no tapi els forats del dia a dia. Algú sap amb quins diners es pagaran les pensions a finals d’any si continua l’actual creixement de l’IPC?
