Moltes veus han criticat que el darrer disc de Rosalía no s’entén. T’ho diuen amb una barreja d’emprenyamenta i menyspreu i tot seguit comencen a fer conya taral·lejant: «Pa’ ti, naki, chicken teriyakiiiiiii». La meva opinió és que, en general, el disc s’entén molt bé.

Crec que l’àlbum és un conjunt de respostes de l’artista, amb casa a Manresa, a la seva àvia quan li diu que porta un camí complicat: «Penso que complicat és el món en què s’ha ficat la Rosalia». Tot i així, la conclusió d’una anciana per a la qual el primer és Déu i després la família és: «Si ets feliç, jo també».

I com que l’amor només amb amor es paga, Rosalía respon que és conscient que «Si Dios te lo da te lo quitará», però malgrat tota la voràgine és la capitana de la seva nau: «Yo manejo, Dios me guía». Recorda que no ha basat la seva carrera a tenir hits, sinó que els té perquè ella va bastir unes bases sòlides amb formació i dedicació les 24 hores del dia els set dies de la setmana.

Anuncia que la seva lleialtat no l’ha perduda ni la perdrà, ni per la fama ni pels diners. Recorda que per arribar on és no ha hagut de fer res del que es penedeixi, ni ho ha de fer ara per mantenir-se dempeus.

Té clar que no per sempre pot ser una estrella i brillar, i el fet de ser conscient de la fugacitat és el que li ha de permetre poder riure quan tingui 80 anys i miri enrere: «Flor de Sakura, ser una popstar nunca te dura».

Considera que és igual de cantaora amb un xandall de Versace que vestida de bailaora, i el que està fent és trencar les costures, obrir camí sense competir perquè no hi ha amb què comparar el que ella fa.

Ella és molt seva i es transforma. Així que a prendre vent l’estil establert i amb tela i tisores crearà un de nou portant l’aposta fins a les darreres conseqüències, perquè el seu objectiu és trencar motlles encara que això li suposi trencar-se ella mateixa.

Els riscos no són només artístics sinó vinculats a la convivència amb un entorn en el qual sovinteja la falsedat, les drogues, les adulacions...

Però, sap que la fama no és una bona amant, perquè no l’estima de veritat. Les reflexions que plasma en els seus treballs sobre les arrels, el pas del temps i la distància amb què analitza el glamur i el seu paper en tot plegat és propi d’algú que sap qui és i no ho oblida, sigui on sigui.

Milions de persones estan escoltant que Rosalía i la seva àvia saben que l’amor només es correspon amb amor. Això és el que diuen i s’estén perfectament.