Acaba de sortir el llibre de Jordi Amat Vèncer la por, vida de Gabriel Ferrater, d’Edicions 62. Estic encara embadalit pel que ens descobreix als berguedans de la vida i obra de Josep Maria de Martín i Gassó, de qui l’any passat fou el centenari del seu naixement. L’amic Jordi Puntas, quan era el director de L’Erol, va fer que l’any 2001 l’Ajuntament donés la Medalla d’Or de la ciutat de Berga a De Martín i se li reconegués públicament la seva tasca en defensa de Berga i la cultura. El 28 de desembre del 2020, a la façana de la seva antiga casa de la berguedana a la Vall de Codós, Òmnium Cultural de Berga va posar una placa commemorativa del centenari del seu naixement.

El llibre de Jordi Amat serveix per saber de la seva activitat els anys quaranta del segle passat per Barcelona. Cal llegir-ho per saber de la importància que va tenir. Era a tot arreu on hi havia cultura en uns dels anys més difícils per fer cultura sota la tirania de la dictadura militar franquista. Sembla que no parava mai quiet entre els seus companys del seu curs de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, com Nèstor Luján i Joan Perucho. Per saber de la seva vida cultural barcelonina cal llegir Amat. Aquí no en diré pas res més, és molt millor llegir-ho directament al seu llibre. Va fer acudits per al diari carlí El Correo Catalán, com abans havia fet a La Voz de España de Sant Sebastià o a El Pensamiento Navarro de Pamplona o a la revista infantil Pelayos...

Per la guerra civil de 1936-39, va haver de fugir ell i el seu pare de Berga. La seva vida corria perill de mort, en ser d’una família de rics propietaris agrícola, catòlica i descendent d’un batlle de Berga. Va treballar de director del taller de dibuix d’Elies Rogent després de la seva mort. Feia l’acudit pel Correo i centenars de portades de llibres com de les primeres edicions de la postguerra de Ferrater, Espriu, Carles Riba, Perucho, Joan Teixidor, Foix, Gil de Biedma, Vallverdú...

Berga li ha d’estar agraïda per la col·lecció de llibres que va fer editar per l’aleshores Museu Municipal de Berga, com les de mossèn Armengou sobre la Patum o l’Escut de Berga... Era planer, seriós i treballador. Un exemple n’és que va dissenyar el paper d’embolicar de l’antiga pastisseria del carrer Major de cal Currubí. D’ell és també la creació de l’oreneta com a símbol queraltí per al programa del XXV aniversari de la coronació canònica de la Mare de Déu, té diversos llibres de poesia i dues auques publicades en llibre, una de Queralt i una altra de Berga. I mai no puc deixar d’esmentar el seu Dau al Set dedicat a la Patum i altres llibres patumaires, i la seva història de la Premsa Berguedana.

Tenia dos pseudònims: Custodio Lopas i Bernat Meix. Ara, gràcies a Jordi Amat, podem saber molt més de la seva vida i com va triomfar a la Barcelona de la postguerra.