Marine Le Pen, Éric Zemmour i Jean-Luc Mélenchon sumen més de la meitat dels vots a la primera volta de les presidencials franceses. Els dos primers, considerats respectivament d’extrema dreta i d’ultra-extrema dreta, han estat admiradors confessos de Vladímir Putin, i Le Pen va haver-se de menjar paquets sencers de propaganda en la que apareixien junts i somrient. En el cas de Mélenchon, candidat de l’esquerra radical autodenominada «insubmisa», la seva animadversió a l’OTAN l’ha fet posicionar-se més d’una vegada a favor de Moscou, com quan va celebrar l’annexió de Crimea o quan, fa tres mesos, justificava per «la posició agressiva dels EUA» el desplegament de tropes russes que va precedir a la invasió. Actualment condemna el «salvatgisme» dels invasors, però els votants tenen memòria, saben de quin peu ha calçat sempre, i això no els ha impedit votar-lo per sobre del que anunciaven les enquestes. A Le Pen, l’amistat amb Putin la va castigar als sondejos els primers dies de la guerra, però se n’ha refet la mar de bé, i aquesta recuperació ha estat paral·lela a dos processos: per una banda, ens estem habituant al conflicte, incorporant-lo al paisatge; i per l’altra, els francesos estan cada dia més irritats amb les conseqüències econòmiques. Mentre Macron parlava d’Europa i provava inútilment de jugar al gran mediador, Le Pen i Mélenchon insistien en la caiguda del poder adquisitiu de les famílies franceses i proposaven receptes certament oposades, però d’aplicació nacional. Aquest 52% que sumen Le Pen, Mélenchon i Zemmour és un avís per a tots els governs europeus que justifiquen sacrificis mancomunats a favor d’Ucraïna, com ho va ser fa uns dies que el putinista Viktor Orbán revalidés la majoria a Hongria amb un gran resultat. A les cancelleries europees hi ha analistes freds que desitgen una victòria ràpida dels russos en l’ofensiva de l’Est, seguida d’un alto el foc i el final de la crisi, abans que el ciutadà emprenyat lliuri tot el continent al nacional-populisme.
