Els alemanys han introduït al pensament universal la idea de Zeitgeist (esperit del temps, terme atribuït a Herder) i ara s’enfronten a una versió nova del concepte, el Zeitenwende (canvi de temps), que els ha estat imposat per la guerra d’Ucraïna. I els fa por. La UE té un problema.
El canceller Scholz va posar els llums llargs i va anunciar una inversió de cent mil milions d’euros per armar i reforçar l’exèrcit alemany. Al revés del que hauria passat en qualsevol altre moment dels darrers 150 anys, els veïns van aplaudir entusiasmats. Però no tots els alemanys ho van veure amb entusiasme. L’èxit d’Alemanya durant les darreres dècades s’ha basat en comprar energia barata a una Rússia amiga i vendre màquines cares a una Xina pacífica. No era només una estratègia econòmica: era un pla de pau, una teràpia, una solució existencial. Era la transformació de l’ostpolitik en economia per a la globalització. Canviar de cop i construir una altra vegada un teló d’acer a l’est, assumint novament una hipòtesi de guerra, és un gir dràstic per al qual molts alemanys no estan preparats. I si Alemanya arrossega els peus, la UE no camina. Putin és un psicòpata, però qui s’haurà d’estirar al divan és Alemanya.
