Hi ha preguntes que ens fem en el nostre dia a dia i que no troben resposta. Aquí en teniu algunes.

-Per què hi ha camions i vehicles de serveis públics municipals de Manresa que no respecten les limitacions de velocitat al nucli urbà i infringeixen normes de circulació? Tenen tard? Tenen prima per fer la feina amb menys temps? Es preparen per participar en alguna cursa? Esperem algun accident greu per actuar? Haurien de ser els primers en donar exemple.

-Com és possible que en dates com Setmana Santa hi hagi empreses que no troben treballadors per donar resposta a la demanda creixent? Aquest dimarts, a TV3, un dels que ofereix feina i no aconsegueix qui la vulgui deia que hi ha persones que els surt més a compte cobrar el subsidi que treballar. Tenim un problema. Subsidis alts? Sous baixo?

-Per què els partits que es diuen d’esquerres punxen reiteradament a països occidentals en benefici de l’extrema dreta? A França tornem a veure el transvasament de vots als barris més obrers cap a formacions que tenen un discurs fàcil d’entendre, però que lamentablement tenen un ideari xenòfob i que obvia les minories. Encara hi ha massa pensadors de l’esquerra que es passen més temps llegint els teòrics que xafant els carrers i escoltant els problemes reals, amb una minoria cada vegada més adinerada i una majoria cada vegada més empobrida.

-Per què no es limita la burocràcia quan tots els col·lectius professionals es queixen d’aquesta xacra? Des dels mestres als metges, passant per pagesos, empresaris i fons i tot treballadors de la funció pública diuen que l’excés de normes se’ls menja la vida laboral. Tothom es queixa, però cada dia n’hi ha més. Algú escolta?

-Per què ha fet falta que l’entrenador del Joventut de Badalona hagués d’aixecar la veu per dir que la televisió catalana menysté a la Penya i al Manresa? El primer dia d’estudis de periodisme expliquen què és una notícia. Algú no va anar a classe si no entén que és notícia rellevant que dos equips modestos s’hagin situat entre els millors d’una de les millors lligues de bàsquet del planeta. Que Barça i Madrid siguin al capdavant de la classificació és notícia preferent? La notícia seria que els grans fossin a la zona mitjana o baixa.

-Per què no obrim el camp de visió i procurem que el debat sobre l’ús del català vagi més enllà de percentatges i de l’àmbit escolar? Per què no es treballa perquè persones que són referents per als joves i per als adults facin el petit esforç de parlar en català? Ansu Fati, aquesta setmana, ha fet un primer pas al cap de nou anys d’haver arribat al planter del Barça. Felicitats, però ha necessitat gairebé una dècada. Quan grans equips, com el Barça, diuen que formen en valors, no consideren important que els seus jugadors coneguin i parlin la llengua del país que els acull i els paga? L’entrenador del Girona, Michel, madrileny, de Vallecas, es va atrevir a donar la cara en català al cap de pocs mesos de viure a Catalunya. Mentrestant, Jordi Cruyff, amb 48 anys, o Leo Messi, amb 34, continuen esquivant l’idioma propi de la terra que els ha acollit durant bona part de la seva vida.