Vaig ser pare precoç i he sigut pare tardà. I això confirma que en la vida és preferible no fer gaires plans ni descartar res. El meu fill Iván va fer 12 anys dimarts. I no puc evitar una esgarrifança quan penso en l’home de Sueca que va assassinar el seu fill just el dia que complia un any menys que el meu. Tinc una autèntica obsessió per trobar explicacions a fets que potser només representen un destil·lat de maldat i entenc que acoltellar el teu propi fill per fer mal a la dona que ha tallat amb tu no hauria d’exigir gaires aclariments. Però, tot i així, els busco.
Per això, l’altre dia vaig parlar a la ràdio amb un neurocientífic expert en llenguatge no verbal que desxifra comportaments a partir dels trets facials. Es diu Javier Torregrosa i fa classes a la universitat d’Alacant. Ens va parlar sobre com un perfil determinat de les celles o el volum de carnositat als llavis pot aportar pistes sobre si algú és més o menys iracund, més o menys empàtic, més o menys psicòpata. Jo vaig intentar descobrir alguna cosa d’això en les fotos de l’assassí, però només veia un home d’aspecte vulgar, amb sobrepès, inflor possiblement provocada per l’alcohol i una mirada entre buida i desafiadora. La conversa ens va portar a un altre assassí, Putin, i a les ganyotes de ràbia, fàstic i menyspreu que li surten mentre parla, sense gairebé adonar-se’n. Però aquestes explicacions no eren suficients i l’expert ho va admetre. Per això em reconforta descobrir que ja hi ha un primer estudi sobre aquesta forma extrema de masclisme que és la violència vicària. El terme el va encunyar la mateixa psicòloga forense que ara l’ha investigat. Es diu Sonia Vaccaro i les seves conclusions no deixen lloc a dubtes: «Es tracta d’homes sans, sense patologies de cap mena, que planifiquen el crim i ataquen amb objectes que consideren de la seva propietat, com els fills». Missatge rebut. Ja no penso buscar més explicacions a l’insuportable. Prefereixo demanar que mai més un error burocràtic –en aquest cas, la falta de comunicació entre dos jutjats– posi en perill un nen. (Per cert, ¡per molts anys, Iván!)
