Fullejant un número antic de la revista Bages, ensopego amb un article de Josep Balaguer, titulat «Una lengua para cada cosa». En aquest article, escrit en castellà, com la resta de la publicació (som tot just l’any 1957), l’autor exposa algunes observacions a l’entorn de diverses llengües, a partir de la premissa que tota llengua és el reflex de la mentalitat de la comunitat de parlants. Del francès, en diu que es tracta d’una llengua dramàtica: «Por eso es el idioma que debiéramos usar para tocar la fibra sentimental de otra persona así como también para decir lo que no se piensa». Atesa la seva cadència fonètica, Balaguer considera que és l’idioma més adequat per adreçar-se als nens i als animalons. Per al professor manresà, en canvi, l’alemany és altisonant i grandiloqüent, «por lo cual es la lengua que debiera usar todo orador que quisiera mover a la masas». Quant a l’holandès, opina que es tracta d’una llengua gens musical, a diferència de l’italià, on «todo es línea melódica» i assegura que «tota poesía traducida al italiano gana en musicalidad y expresión». Així com, en italià, el cant individual sona més agradable que en qualsevol altra llengua, les llengües eslaves són especialment indicades per al cant coral. Per al lingüista amateur, tal com s’autodefineix l’articulista, l’anglès és idoni per al periodisme, el comerç i la diplomàcia, mentre que el portuguès (i el gallec, per extensió) tant serveix per fer humor («su ritmo y sus vocales cerradas y seminasales incitan a la hilaridad») com per parlar de l’enyorament. Respecte a l’espanyol, considera que és l’idioma més apte per donar ordres i dictar lleis, ja que sona com una trompeta. I, en el cas del català, sosté que serveix per fer complir les normes i estimular el ritme de treball. I afegeix, per reblar el clau: «Las expresiones catalanas para expresar la ira son tan duras y resonantes que creo que esta lengua es la que debieran utilizar los ‘cabos de vara’». Sobra dir que els articles reflecteixen, encara més fidelment que la llengua, la mentalitat del parlant.