Dimecres passat, abans del partit de la Champions entre el Liverpool i el Benfica es va retre homenatge a 97 morts. Van ser les persones que van perdre la vida a l’estadi de Hillsborough, a Sheffield, abans d’una semifinal de Copa entre els reds i el Nottingham Forest el 15 d’abril del 1989. Amb els anys es va descobrir que la tragèdia havia arribat per un error de la policia, però va ser el punt final d’una època negra, la dels hooligans.
A les persones que tinguin menys de 40 anys no els deu sonar gaire, tampoc, el nom de Heysel. Quatre anys abans del desastre de Sheffield n’hi va haver un altre en aquest estadi de Brussel·les, abans de la final de la Copa d’Europa entre la Juventus i el Liverpool. Els aficionats britànics van envair la zona dels italians i van provocar 39 morts. Els equips anglesos van ser castigats cinc temporades sense disputar competicions europees arran d’allò i es van posar les piles després d’una època de molta violència. Van modernitzar els camps, van crear la Premier i ara el seu campionat és admirat.
Quatre dècades després hem oblidat Heysel, Hillsborough i com de perillós pot ser anar a un recinte esportiu si no hi ha educació, ni control. Aquests dies ha sortit als mitjans com al Camp Nou es va deixar entrar milers d’alemanys perquè alguns, borratxos, hi vomitessin i hi orinessin, però la setmana anterior vam veure salutacions nazis d’aficionats de l’Atlètic i cada cop es repeteixen més incidents amb ultres, a França, per exemple. Esperem que no faci falta que la generació de joves actuals hagi de viure els seus propis Heysels o Hillsboroughs, però n’estem comprant tots els números de la rifa.
