Avui tocaria badar poc, ja que estem en un temps on la incertesa omple tots els racons del nostre imaginari i de l’entorn, el proper i el llunyà. Venim, estem, d’una pandèmia, que encara no ha acabat, que ha afectat les nostres vides, en tots els àmbits. Quan aquesta està, suposadament, a la baixa, una guerra absurda torna a crear més incerteses en les nostres vides.

Buscant, una vegada més, en el «World Exonomic Forum» lliçons de les quals aprendre a ser més resilients i capaços de ser amos de les nostres vides, la «Harvard Kennedy School» va demanar a diferents persones, joves, quins consells donarien de cara al futur. Una manera com un altre de , com s’ha comentat en un article anterior, de fer el PEP, Pla Estratègic Personal, meditar on estem, quines debilitats i fortaleses tenim i quines oportunitats i amenaces hi ha a l’entorn. I és que la governança, el bon govern comença per un mateix. La governança de les coses ens mena a exercir un bon lideratge, començant per un mateix.

Heus aquí algunes de consideracions d’aquests joves líders, val la pena fer evident que son joves, una de les franges d’edat més afectades per la pandèmia de la covid-19, encara que segurament aquests líders no son una representació de la població general jove; no tothom pot anar a Harvard, totes plegades son un exercici d’auto anàlisi i disposició al canvi.

En primer lloc, cal partir d’una posició personal d’humilitat, de reconeixement de les debilitats que en son pròpies, a la vegada que descobrir la vulnerabilitat que tothom té. Un bon punt de partida per aconseguir una voluntat personal de voler aprendre.

No cal que ens envoltem de persones que sempre et doni la raó. Només farà que reforçar decisions basades en un petit espectre de la realitat, una escletxa esbiaixada que no permet analitzar tota la situació i si tenim dades, trobem resultats. Resultats que una vegada coneguts, allò primer que hem de fer, és donar-hi una mirada crítica. Una bona mesura a prendre és buscar opinions fora del nostre cercle habitual. Com diuen els anglesos, posem-nos dins de les sabates dels altres i observem-nos, des d’una visió externa.

Una vegada preses les decisions cal assumir que ens podem equivocar; de fet, no decidir encara ens genera molta més ansietat. Les certeses absolutes no existeixen i, si ens equivoquem, no cal que ens flagel·lem com acostumem, sovint, a fer. Els flagels queden per Setmana Santa i sense sobredosi. Acceptem que cal viure amb les probabilitats.

Estic segur que aprendre a viure amb la incertesa ens fa més forts per estar disposats a acceptar i estar preparats pels canvis d’orientació i objectius vitals. Ens fa més resilients, ens acceptarem més a nosaltres mateixos i ens evitarem angoixes innecessàries. Mantenir l’esperit crític permet no quedar immersos en bucles del nostre pensament, ens permet sortir d’una realitat personal, i marcar distància amb un rumiar obsessiu.

Al cap i a la fi, la vida és un procés d’adaptació continuat.