La gran pregunta sobre l’espionatge a quatre (4!) presidents de la Generalitat i als seus amics, enemics, parents i advocats, no és qui els espiava. Tots sabem que només hi ha una gran organització amb ganes de saber què es diuen Puigdemont i la seva dona i amb capacitat per saber-ho, i no és el Lecturas. La gran pregunta tampoc no és com pot passar una cosa tan escandalosa. Tots sabem que l’Estat pot ficar un guàrdia civil al llit de qualsevol independentista. ¿Ah, que una cosa així l’han d’autoritzar els jutges, i no ho permetrien? Perdonin, he hagut de parar un moment per riure. Per tant, la gran pregunta és: ¿els ciutadans podríem llogar Pegasus per hores, si us plau? Per exemple, seria molt útil per entrar a la web del ministeri i obtenir la targeta sanitària europea d’un menor, una missió tan recargolada que la xarxa és plena de webs aparentment oficials que fan veure que ho tramiten i, òbviament, t’estafen. Si tinguéssim Pegasus una estona, no caldria anar als locutoris marroquins per trobar una escletxa en el mur estalinista digital i aconseguir cobrar l’ERTO o modificar una dada al SEPE. Tindríem una via directa per assaltar els telèfons oficials on no contesta ningú i darrere dels quals s’amaga la crosta digital que odia a mort els ciutadans. Amb Pegasus, els obriríem en canal, com han fet amb els mòbils dels presidents catalans, i ens ho passaríem boooooomba.
