El 24 de gener del 1940 es va celebrar a Manresa la primera «Fiesta de la Liberación», per recordar l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat en la mateixa data del 1939. Aquell any es va fer un muntatge important, i per encapçalar la comissió organitzadora es va requerir mossèn Valentí Gibert, rector de la Seu i arxipreste. La resta de membres van ser nomenats per la junta local de la Falange. En el programa d’actes que va editar-se s’esmentava de forma clara i imperativa que «todos los vecinos de esta ciudad vienen obligados a colocar colgaduras en sus balcones, durante todo el día 24, en prueba de gratitud a nuestro invicto Caudillo y al Glorioro Ejército Nacional, liberadores de Manresa» (les majúscules són seves). El programa, obert amb els lemes de rigor «Saludo a Fanco / ¡Viva España! / ¡Arriba España!» incloïa l’anunci d’una missa de campanya amb tedèum a la plaça d’Espanya, desfilada pel Passeig amb «arco triunfal» inclòs, traca valenciana, toc de campanes i sirenes «recordando la hora en que la Bandera Nacional liberadora ondeó sobre la ciudad», partit de futbol entre els reserves del Barça i els titulars del Manresa i, al vespre, sarsuela al Kursaal amb el llavors famós baríton Marcos Redondo. Els anys següents la festa va perdre amplitud de programa però cada 24 de gener el periòdic Manresa recordava el «parte de guerra» sobre la presa de la ciutat i els redactors s’aplicaven a fons en l’exercici de la hipèrbole patriòtica i el llepaculisme de les autoritats franquistes, sense que faltés la missa solemne amb tedèum, himne catòlic d’acció de gràcies reservat per a moments excepcionals. Tot això per celebrar el que ells anomenaven «liberación» però que en realitat havia estat una ocupació militar seguida de la imposició d’un règim dictatorial: d’alliberament, ben poc. Hi he pensat en veure que les autoritats de Moscou anunciaven «l’alliberament» de Mariúpol, o del que en queda després de fer-la miques. Per si algú encara té dubtes sobre el caràcter de l’ofensiva putinista.