Coincidint que ahir era una nit d’Eufòria, aquest programa pervers de TV3 que et fa estar dues setmanes cantant «Aviam què passa» i te’n tindrà una més taral·larejant «Come on come on, turn the radio on», em va caure a les mans un vídeo de fa un parell d’anys on Risto Mejide comentava amb Jesús Vázquez el seu pas per Operación Triunfo i la trifulga que tots dos van tenir. El fins aleshores publicista, amb les seves valoracions agressives, es va convertir entre el 2008 i el 2009 en un dels grans reclams d’un programa que havia seguit una línia blanca en les seves primeres edicions a TVE i que a Telecinco començava a impregnar-se de l’escènica groga de Mediaset. Amb èxit rotund, això sí.
Molt ha plogut des d’aleshores. Mejide s’ha passat al periodisme i des del plató de Todo es mentira analitza en clau d’humor l’actualitat i, de tant en tant, es treu alguna exclusiva de sota el barret com l’avançament que el bisbe emèrit de Solsona Xavier Novell tindria bessons. Paral·lelament, a TV3, dos extriunfitos, Elena Gadel i Miki Núñez, són part important de l’èxit d’Eufòria.
Semblava impossible que la cadena pública catalana pogués triomfar amb un programa d’aquestes característiques, però ho ha aconseguit, no replicant, sinó aportant aire fresc, amb un càsting molt divers, hiperactivitat a les xarxes socials, prescindint d’acadèmies i polèmiques i atorgant un toc happyflower al jurat. Gadel, Marc Clotet i Lildami es petonegen amb els concursants i en alguna gala han estat incapaços de nominar més de dos concursants.
Funcionaria la versió Risto del 2009, rebel però a la vegada insultant, en la televisió actual? Segurament no. Als altres talent shows on ha participat el comunicador a la mateixa Mediaset ja s’ha mogut en altres registres, i ell mateix ha reconegut que l’actitud d’Operación Triunfo responia a un autoboicot al programa dins d’una lluita personal contra els productors a qui no volia seguir el joc a l’hora de nominar. L’audiència xalava amb les seves clatellades a uns concursants que, més que aprendre a cantar, buscaven la fama. Escarni públic. Ara, però, és temps (qui sap si demà ja no) de la correcció, la contenció i d’aportar alguna cosa més. Sálvame i Secret Story (conegut abans com a Gran Hermano) estan a la corda fluixa. La televisió que es feia al 2009 ha resistit, però ja no val. Antena 3 ho ha digerit millor que Telecinco: li va prendre el liderat a l’Estat l’estiu passat. I a Catalunya, TV3 està més eufòrica que mai, i no només per tenir uns telenotícies líders.
