El taxista Ramon Burgarolas va ser convidat per la periodista de Regió7 Gemma Camps a participar en la presentació de la seva quarta novel·la, «Zero Bombai», a la Parcir de Manresa. Li va semblar interessant comptar amb les vivències d’un professional del volant tenint en compte que la seva darrera ficció explora el fet que una acció quotidiana pot provocar un gir vital. 42 anys fent de taxista permeten acumular un gran gruix d’anècdotes i Burgarolas va relatar com un home encorbatat i de dicció impecable el va llogar per anar a Andorra per una peça de recanvi del motor del luxós vehicle al costat del qual estava palplantat. La peça vella se suposava que anava embolicada en un drap amb olor de gasolina que van posar al maleter. Conversa amena, tot un senyor! Fins que arribats a Andorra el va fer aparcar davant un restaurant que deia que era de la seva família, va entrar saludant pel nom de pila el cambrer i va desaparèixer. Passada una bona estona, quan va parlar amb el cambrer, aquest li va dir que aquell senyor no era el fill de l’amo, que ell no es deia com l’altre l’havia anomenat i que sí, efectivament, hi havia una altra sortida que donava a un altre carrer. Quan Burgarolas va anar a mirar la peça del maleter, sota el drap hi havia un totxo. Tornat a Manresa, veïns li van dir que el luxós vehicle aparcat era de la casa del davant i funcionava perfectament. Sobre la perillositat de la feina va explicar el cas d’un passatger que va recollir amb una pinta que no li va fer presagiar res de bo. Havia d’anar lluny i no va demanar el preu del servei. Quan va intentar lligar una conversa, es va trobar amb un sòlid mur de «sí» o «no». Res més. Quan va plantejar preguntes que no es podien respondre amb «sí» o «no», les contestes van sortir amb comptagotes d’entre la selva que formaven la barba i els cabells llargs. El va guiar cap a una urbanització fins a una casa gran i solitària, on el taxista va pensar que havia arribat el moment de la veritat i allà, on li va dir que parés, van sortir la dona, els fills i el gos a celebrar l’arribada del seu passatger, que era... metge. Un tercer cas va ser el d’una persona de 104 anys que va anar a recollir per dur-la a l’ajuntament per a una gestió. Quan va intentar ajudar-la a entrar al taxi li va ordenar que no la toqués. Un cop a la plaça Major va pagar, es va acomiadar del taxista i anava a entrar a l’ajuntament quan va girar cua perquè s’havia oblidat d’una cosa. Burgarolas li va dir que allà no s’havia deixat res, i ella li va respondre que sí, que s’havia descuidat de dir-li que era soltera.