Bateria de preguntes per a una setmana (més) destarotada per la voràgine informativa que impedeix assumir la magnitud del desastre que ens espera: algú dubta encara de les intencions de l’Estat espanyol (governi qui governi) envers Catalunya? Què més cal saber per engegar a dida qualsevol promesa de diàleg? Desmentir l’espionatge oficial, amagar la veritat com ho feia la prensa del Movimiento desqualifica per sempre més l’interlocutor. És l’olor el que els delata.
Amb l’evident minva de qualitat democràtica i la quantitat de polítics que la impulsen irresponsablement, ¿podem creure que es vol posar a lloc la ultradreta, si veiem com creix, creix i es multiplica arreu gràcies a la inoperància, a l’abandonament dels ideals, a la renúncia de principis dels partits del sistema? Per quin model de societat plantegen que han de lluitar els joves d’avui de cara al futur? Amb qui es poden identificar per creure que podran viure dignament al marge de la corrupció, si està tan generalitzada i acceptada? Quins valors han d’assumir, veient els que transmet aquesta societat inspirada en el consumisme irresponsable, la mentida institucionalitzada i l’afany desmesurat pel poder, en lloc del progrés personal i el comportament cívicament responsable?
Vista la progressió de països que practiquen l’autoritarisme postdemocràtic, ¿com evitar aquí que els seus admiradors (PSOE-PSC, Cs, PP, Vox, Societat Civil Catalana i grupuscles policials afins) copiïn les seves fal·làcies de seguretat i ordre? Ja no hi ha dubte: els orquestradors de la catalanofòbia representen la majoria de compatriotes que defensen un model de pàtria unida en l’acceptació de la corrupció, l’inamovible ordre constitucional garantit pel poder judicial esbiaixat, els militars nostàlgics, la monarquia irresponsable dels seus actes delictius i immorals, que es gasti una milionada en despesa militar, es retalli en sanitat, en educació, en obres públiques necessàries, i que s’opti pel subsidi i la peonà com a model d’economia productiva. ¿Però algú sap quina lectura ha fet el PSC de l’enquesta que explica com valoren els espanyols els ciutadans catalans? Quan es faci un altre estudi semblant, els enquestadors haurien de preguntar per monarquia o república, per la mediocritat de la classe política espanyola, pels mils de milions públics que els bancs no pensen tornar i, sobretot, si serien partidaris d’aplicar un 155 definitiu per fer net amb Catalunya. Resposta indispensable per acabar de convèncer els catalans que encara dubten si no seria millor afrontar els reptes de fer efectiva la independència declarada i ajornada. Alguna pregunta més?
