Trigarem a poder valorar l’impacte del que està aconseguint el futbol femení a través del moment gloriós que viu el primer equip del FC Barcelona. Només cal anar a un partit qualsevol a l’estadi Johan Cruyff per constatar que hi ha un públic de nenes i noies que creix al mateix temps que un equip de llegenda. Afortunadament, els referents ja no són només els homes, Alexia ven un munt de samarretes com Pedri. I els dos rècords mundials d’assistència viscuts al Camp Nou han provocat un sisme la magnitud del qual s’ha d’anar veient amb el pas dels anys, ja sigui perquè les dones assumeixen sense rubor el paper d’espectadores de futbol –un fenomen que no ve d’ara, però que en el cas del futbol femení és inèdit– i/o perquè els clubs es comencen a omplir de nenes que volen jugar. El fenomen generat per les blaugrana camina d’acord amb els temps que vivim: les entrades per a la final de l’Eurocopa d’Anglaterra d’aquest proper juliol es van exhaurir en una hora.
És innegable que el factor Barça és indisssociable de tot el que està passant. El club és una caixa de ressonància d’un poder brutal, i tot ho magnifica. L’aportació de les dues últimes directives del club en la millora del futbol femení és indiscutible, cal esperar que el camí ja no tingui marxa enrere. Entre tots, però, hauríem de vetllar que els peus de gegants del Barça no ho esclafin tot i, sota seu, hi creixi l’herba. No totes les nenes seran l’Alexia, la Jenni o l’Aitana, però el sol fet que augmenti el nombre de llicències ja valdrà la pena tot plegat. El fenomen Barça ha de ser un trampolí que beneficïi totes les entitats.
