Fa uns quants anys l’amic Ramon Miquel Safont em va deixar veure aquest llibre, Lo forat d’Estela. Totalment esgotat, en tenia referències orals, però no l’havia pogut veure. Me’n va donar una fotocòpia, cosa que evidentment li vaig agrair molt. Ara, per sort, gràcies a la seva magnificència, ha estat publicat en edició facsímil. Lo forat d’Estela ha estat un dels mites de Berga. El curiós és que el forat no és al cim d’Estela sinó al roc d’Oró. Les vistes des dels seus cims són impressionants. Només en arribar a Berga, provinent de Barcelona, ja et donen la benvinguda. L’autor del treball és anònim, però el dedica a l’amic Benet Calvet Nadeu. Només he pogut trobar, fins ara, una referència, a la tesi doctoral de Josep Noguera Industrialització i caciquisme al Berguedà 1868-1907, on surt citat al costat de Pau Grifell i Hipòlit Puig, entre molts altres berguedans. El roc d’Oró ha estat lligat a la llegenda que hi havia un Sant Jaume de Plata. Però en el llibre queda clar que quan van anar-hi, abans del 1899, dins de les seves entranyes no hi havia cap imatge de plata.
En Ramon Miquel Safont dedica la reedició d’aquest treball al seu germà Galderic, traspassat fa pocs anys. Els qui el vam conèixer, d’ell només en podem dir coses bones i no l’oblidarem pas mai. Fa anys vaig publicar un article a Regió7 amb el títol de Els Safont de Berga, en el qual, entre altres coses, deia: Si és que hi ha cognoms berguedans de soca-rel, el dels Safont n’és un. Sempre que he remenat alguns papers vells de Berga m’ha sortit un Safont, sovint relacionat amb el santuari de Queralt o la nostra Patum... Explica mossèn Bonaventura Ribera a Memoria Histórich-Descriptiva del Santuari de Nostra Senyora de Queralt, de l’any 1904, que durant la primera guerra Carlina, l’any 1835, en Ramon Safont va pujar al santuari en una comissió secreta de l’Ajuntament per baixar la imatge de la Mare de Déu i va amagar-la a la masia les Bagues de la Portella. Trobem un altre Safont en la tercera de les carlinades, els carlins van assaltar el cafè de Cal Negre i van fer presoner el batlle de Berga i diversos ostatges, com Antoni Safont... També el diari barceloní El Matí del dimecres 25 de maig del 1932 va dedicar una pàgina sencera a «Berga: Les festes de la Patum, dies 25, 26, 27, 28 i 29 de maig», i hi ha diversos anunciants berguedans, com el licor estomacal Queraltina, Col·legi Rosal, la pastisseria d’Antoni Gendrau, l’Hotel del Santuari de Queralt i un Isidre Safont, que feren possible la publicació d’aquest reportatge. Però el més conegut és Francesc Safont, d’ell, el 25 d’abril del 1952, el Llibre d’Actes de l’Ajuntament de Berga, en diu «... Por el fallecimiento del vecino Francisco Safont que des de hacia muchos años los fabricava se faculta a Ramon Caderer» per fer les entrevistes que calguin amb les pirotècniques per trobar bons fuets. Josep Carreras, en un programa de la Patum sobre els fuets, de Safont diu: «Tot ell era fet de papers de solfa i quaderns de la quitxalla dels col·legis, de revistes i diaris... la gent gran els recorda com els més perfectes que hagin existit mai». La revista El Tabal número 2 explica de Francesc Safont que era «...El hombre que fabrica los cohetes de la Patum desde que heredó este importante trabajo de su padre. Fabricaba exactamente 600 cohetes cada año... Este hombre es un ‘patumaire’ cien por cien. Pone en su trabajo el mayor celo y entusiasmo y a él se debe en buena parte el éxito de la Patum». Josep Noguera va dir en un dels programes de la Patum que ja l’any 1888 l’Ajuntament havia encomanat a Joan Safont la confecció dels fuets de la Patum, també indicava que els feia per als castells de focs berguedans i per a societats com els de la Bauma dels Encantats.
Per desgràcia, en Galderic Safont no és entre nosaltres, però tots, absolutament tots els seus amics, el recordarem sempre; i ara, encara molt més quan tinguem entre les mans Lo forat d’Estela.
