L’edició digital d’aquest diari ha tingut tots els continguts oberts des que va ser creada, al remot 1996, quan encara molts grans rotatius no en tenien. Però fa deu anys s’hi va introduir una restricció. Els comentaris anònims s’havien apoderat dels espais de participació de les notícies i havien convertit en un femer el que havia de ser un fòrum per a la conversa pública. Veure com una tropa de malànimes aprofitava el diari per promoure la mentida, l’odi i la xenofòbia resultava desesperant, i es va prendre la decisió de tancar els comentaris a qui no estigués registrat. Es van perdre visites i presència en el safareig social, i no van mancar acusacions de retallar la llibertat d’expressió, però el femer es va buidar de cop. Molts altres mitjans van mantenir la claveguera oberta fins molt temps després. Nosaltres ens vàrem treure un pes de sobre. De mica en mica, tots els diaris van anar fent el mateix i la major part d’aquella ronya se’n va anar a Twitter, on ha crescut i s’ha multiplicat. Ara, introduïm per primer cop el registre obligatori per a la lectura d’una part de les notícies. Progressivament, la major part dels lectors podrà tornar a opinar. Ara, amb nom i cognoms. Com ha de ser. En aquests deu anys, alguna cosa devem haver après tots plegats. Podria ser hora de tornar-ho a provar.
