El diumenge, molt de matí» (Lc 24:1). Així comença el capítol 24 de l’Evangeli de Sant Lluc, on dos àngels anuncien la resurrecció del Senyor. I aquest diumenge 24 d’abril, l’endemà de Sant Jordi i en vigílies de la Mare de Déu de Montserrat, «molt de matí», ens ha deixat el P. Josep Massot. Monjo, historiador i filòleg, Doctor Honoris Causa per diverses Universitats, Medalla d’Honor 2018 de la Xarxa Universitària Lluís Vives, que agrupa les 22 Universitats dels Països Catalans, membre de la Secció Històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2012, el P. Massot, «el diumenge, molt de matí» ha sortit a rebre el Senyor. Després de tota una vida dedicada a Déu i a la cultura i a la llengua catalana, el P. Massot, «servent bo i fidel» (Mt 25:21), ha viscut la Pasqua, el seu pas cap a Déu.

Malgrat el seu estat delicat de salut, el P. Massot era un treballador incansable: «Continuo aprofitant tots els minuts de què disposo, per bé que per raó de salut, he hagut de reduir el nombre d’hores de treball; he passat de les setze o divuit, a les deu o dotze d’ara».

Com va dir fa només uns dies Jordi Manent, el P. Massot «representa molts valors de Montserrat, a banda de la vida religiosa i la catalanitat, representa l’erudició, l’altruisme, la connexió amb moltes persones i sector i l’obertura».

Savi i erudit, treballador incansable i compromès en la defensa de la nostra llengua i de la nostra cultura, Josep Massot va néixer a Palma de Mallorca el 1941 i va entrar al monestir de Montserrat el 1963. Llicenciat en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona, va fer la professió monàstica el 1964 i va ser ordenat prevere el 1971.

Durant molts anys el P. Massot va ser director de la revista Studia monastica i actualment dirigia les revistes Serra d’Or i Randa. Va ser secretari de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, al qual pertanyia des del 1999, secretari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre de la Societat d’Onomàstica i de la Societat Verdaguer. El P. Massot va ser una persona atenta i d’una gran bondat.

A Montserrat, del 1987 al 1991, vaig tindre el goig de treballar amb el P. Massot (un home extremadament amable i delicat en el tracte), a les Publicacions de l’Abadia.

Per això avui, cal agrair a Déu el do que ha estat per a Montserrat i per a Catalunya el P. Massot, un monjo savi i alhora humil, la vida del qual es pot resumir en aquestes paraules dels Proverbis: «De la seva boca vénen la ciència i la intel·ligència» (Pr 2:6) .

Com ha dit l’arquebisbe Joan Enric Vives, el P. Massot ha estat «un eminent intel·lectual i gran monjo, sempre fidel als abats i compromès amb el país i la cultura catalana».