Acabem de viure la diada del llibre i de la rosa, amb l’ambient i la resposta ciutadana de sempre, després d’un parell d’anys complicats a causa de la pandèmia. Només el temps insegur, amb estones de sol i de pluja, propi de la nostra climatologia primaveral, ha fet la guitza en major o menor grau, segons les comarques. Val a dir que hi ha hagut indrets –especialment a la ciutat de Barcelona– que han patit algun contratemps important, sobretot a causa de les ventades, que van destruir algunes parades fent malbé, a causa de l’aigua de la pluja, els llibres que s’hi aixoplugaven. En aquest sentit, s’han publicat notícies d’alguns llibreters i editors, queixosos per no tenir un pla B com sí que tenien a Girona, on van habilitar les parades dins d’un pavelló firal. I fins i tot havien apuntat la possibilitat d’ajornar i traslladar de data la festa. Òbviament, cada poble fa el que bonament pot o li sembla convenient, però no comparteixo gens aquesta possibilitat. Recordo que fa una vintena llarga d’anys enrere es va assajar traslladar-la al 27 d’abril, per la Mare de Déu de Montserrat, perquè esqueia –crec– en plena Setmana Santa i va ser un autèntic fracàs. També, com que el calendari és movible, sempre hi ha el temor que quan toca cap de setmana la venda a les grans ciutats es ressenti. Però, ben mirat, sempre acaba sent un èxit.

Per altra banda, tampoc no estic d’acord en carregar sistemàticament contra l’administració –com s’ha fet enguany al cap i casal– recriminant que no tinguessin previst una alternativa al temporal. Penso que això és cosa nostra, dels professionals, i que l’Ajuntament i la Generalitat si de cas han d’acompanyar i facilitar les coses. Cal recordar que no és pas obligat sortir a vendre al carrer i sé d’alguns llibreters –molt pocs, tanmateix– que no es van atrevir a muntar la parada davant del cel amenaçador. Si no vols pols, no vagis a l’era… En qualsevol cas és bo fer memòria que el dia del llibre se celebra des del 1931 el 23 d’abril. Cinc anys abans, s’havia instituït el 7 d’octubre i es va canviar. Però no crec pas que fos per garantir un millor temps.

Com sempre, els autors mediàtics, liderats enguany per Empar Moliner i Toni Cruanyes s’han emportat les millors xifres de vendes, tot i que els títols que surten al rànquing no suposen –sortosament– més enllà del 5% del total. El que sí que cal ressenyar és la campanya a les xarxes socials per part de la ultradreta (Vox, concretament) contra alguns llibres, com el de l’Òscar Dalmau, Manual d’adoctrinament de l’escola catalana (ed. Bridge). A part de demostrar una falta absoluta de sentit de l’humor, denuncien el suposat adoctrinament escolar català, quan explicar la nostra realitat nacional és el més normal del món, com es fa a tot arreu. Ells sí que voldrien adoctrinar-nos i eliminar-nos nacionalment. Compte, ja que venen temps rúfols, molt pitjors que els viscuts al proppassat Sant Jordi. Els del cel rai! Són sempre pitjors els protagonitzats pels humans.