Les reaccions polítiques al Catalangate han posat dues preguntes sobre la taula. Una: com es congela el que ja està congelat? L’altra: com negocies amb qui t’espia?
Comencem per la primera. A causa de l’escàndol Pegasus la part d’ERC del Govern, l’única que deia que s’ho creia, ha donat per suspesa la taula de diàleg amb el Govern espanyol, que en realitat estava més glaçada i encarcarada que un polo de llimona. Per això la pregunta versa sobre la forma de congelar allò que ja ho està. I la resposta és: posant-hi una etiqueta. Obres la cambra frigorífica, busques el polo, hi enganxes un paper amb la paraula «congelat», i ja has complert.
Anem a la segona qüestió: com negocies amb algú que saps que t’espia? La resposta és evident: sabent-ho. Si ho saps, ja has guanyat molt. El fumut, el que et deixa en posició d’inferioritat, és desconèixer-ho. Si ets conscient que escolten el teu telèfon fins i tot quan no hi parles, adoptes les precaucions necessàries: saludes cordialment els espietes, treus la bateria de l’aparell i el tanques en una caixa de plom a fora de la sala de reunions on s’elaboren les agosarades estratègies.
Una negociació no és un pícnic dominical sinó una batalla d’interessos. Quan estem d’acord no hi ha gran cosa a negociar. El repte, i el que pot donar fruits positius, és fer-ho amb aquell de qui et separen expectatives incompatibles. Podríem dir-ne «converses de pau», i així ressaltaríem l’existència d’una batalla (política) en la qual l’espionatge és una arma més, com també ho és el contraespionatge que descobreix i denuncia els espies.
El Catalangate és una porqueria antidemocràtica i una ocasió d’or perquè ERC s’aixequi d’una taula en la qual només va semblar que s’asseia, perquè mai no ha existit de veritat. Es resistia a admetre-ho per no quedar-se sense discurs, però ara Madrid li regala el pretext per obrir el congelador i posar l’etiqueta de «congelat» al paquet que diu «diàleg» abans que Junts li canti el «ja us ho dèiem».
