Quan la ministra de Defensa, Margarita Robles, impregnada del patriotisme espanyolista dels generals que ara són els seus companys de feina, diu en seu parlamentària que no coneix The New Yorker, està fent un elogi de la ignorància al nivell del «mori la intel·ligència» del Millán-Astray. Robles es permet menysprear una icona cultural mundial que ha projectat algunes de les millor plomes dels Estats Units durant gairebé un segle, i per les pàgines de la qual han passat ni més ni menys que Updike, Dorothy Parker, Borges, Salinger, Kundera o Woody Allen, aquest darrer dels quals resulta ser, a més, el pare de l’autor de l’article sobre el Catalangate, guanyador d’un Pulitzer i detonant del moviment #MeeToo. La general Robles presumeix amb aire condescendent d’ignorar tot això. Que ho digués retòricament per sortir del pas d’unes acusacions d’espionatge gravíssimes no ho millora gens ni mica. Em recorda la reacció de Lola Flores quan li van presentar Winston Churchill, ja ancià, en un acte social. Va dir allò de «sembla mentida que un home tan intel·ligent no parli espanyol». Si el comentari de la ministra esdevinguda general arriba a la redacció del New Yorker, segur que allà sí que diran, amb raó, «who the hell is general Robles?»