En les últimes dècades els municipis de Cerdanya han fet un esforç en l’adaptació de la seva oferta turística als nous temps. Una vegada els gestors públics i privats van veure que la mamella de l’estiueig ja no rajava sola, van mirar portes endins i cada municipi va apostar per potenciar allò que li era propi. Així s’ha anat bastint una oferta cultural i turística amb caràcter propi. Per exemple, Llívia s’ha centrat en el passat romà i la Farmàcia Esteva, Puigcerdà en la història de les comunitats religioses de la vila, les galeries subterrànies que creuen el nucli antic o la vida tradicional a la comarca, Bellver en la història del Sequer i el llegat del seu casc antic medieval sobre un turó emmurallat o Meranges en la tradició de fer esclops. Cada una d’aquestes propostes turístiques s’ha sumat a la d’activitats esportives i d’oci a la natura, que relliga tota la vall en una xarxa de senders i un catàleg de patrimoni arquitectònic religiós de primer ordre. Amb la configuració de la nova dinàmica de promoció turística, que definitivament ha anat més enllà d’esperar les famílies de segona residència, els Ajuntaments també han anat veient la necessitat de renovar els nuclis urbans, especialment els centres històrics i comercials per tal de seduir els visitants que arribaven atrets per l’oferta dels catàlegs i aconseguir que també es quedessin a les seves botigues i establiments de restauració. Així ha estat com s’han anat transformant en espais que potencien el passeig i l’oci els centres de Puigcerdà, Bellver, Alp o ara també Prullans amb la renovació dels carrers més cèntrics. La reurbanització d’aquests nuclis s’ha fet seguint el model de les ciutats, amb paviments de rajoles nobles i carrers d’un sol nivell que donen prioritat al vianant respecte els vehicles. Alguns urbanistes han apuntat que en aquestes últimes dècades l’estil constructor ha estat massa uniforme i que, doncs, aquests nuclis urbans de Cerdanya ara no tan sols s’assemblen tots sinó que també son similars als d’altres ciutats com ara la Seu, Berga, Manresa o fins i tot algun sector de Barcelona. Aquests mateixos arquitectes urbanistes apunten que alguns ajuntaments farien be en, igual que en el turisme cultural, apostar per una proposta de paisatge urbà amb caràcter propi. En aquest sentit, un dels elements del paisatge ignorat a Cerdanya és el Segre. Segons aquesta tesi, nuclis com els de Bellver i Martinet, on el cabal del riu passa a tocar dels carrers, tindrien en la façana fluvial una oportunitat per donar una personalitat pròpia a la seva proposta de paisatge urbà.
