No hi ha forma de conèixer la veritat» podria ser un aforisme d’ús exclusiu de pessimistes o relativistes radicals, però és vàlid per a totes les situacions de guerra, en què la desinformació és una arma poderossíssima. Vladímir Putin, format a les clavegueres laberíntiques de la KGB, ho sap molt bé, i expliquen els cronistes de la seva llarga i enigmàtica trajectòria política que justament aquesta ha estat una eina molt utilitzada per la seva administració. En els últims dies, abunden les denúncies per part de Rússia d’atacs dins les seves fronteres. Instal·lacions militars estratègiques molt properes a la frontera amb Ucraïna, a Bélgorod, Vorénej i Kursk, haurien estat atacades pels ucraïnesos, asseguren mitjans russos, tots íntimament vinculats al Kremlin. Ucraïna no ha assumit cap d’aquests atacs, però Rússia hi insisteix. Putin aprofita les (des)informacions per alertar d’una possible escalada del conflicte, que acabaria en un desastre global.

Ningú no coneix de debò les intencions de Putin respecte de la intervenció a Ucraïna. El control del Donbass és la més òbvia, però hi ha preocupants símptomes que l’ambició del Kremlin no s’aturi a les repúbliques secessionades de Donetsk i Lugansk. Moldàvia, Geòrgia, les repúbliques bàltiques, Finlàndia, Polònia estan molt atentes a l’evolució d’un conflicte del qual només el president rus en sap el camí futur. Qualsevol introducció del caos en el desenvolupament del conflicte pot conduir a un armaggedon de proporcions còsmiques.

Putin, un kagebista nostàlgic de la Rússia soviètica, ha sembrat la seva trajectòria al Kremlin de sospites sobre l’autoria d’alguns desastres que han permès a la seva administració actuar de manera implacable per erosionar els rivals i consolidar el seu poder. Les explosions en edificis en diverses ciutats russes (inclosa Moscou) el mes de setembre del 1999, que es van saldar amb prop de 300 morts i més de 600 ferits, i que el govern rus va atribuir a comandos terroristes txetxens, van ser el pretext perquè el llavors primer ministre Putin llancés la seva carrera a tota velocitat cap a la presidència russa amb la segona guerra de Txetxènia. La criminalitzada oposició a Putin ha denunciat sovint que hi ha prou indicis per considerar que els atacs als edificis van ser en realitat perpetrats pels serveis de seguretat. El fet és que des d’aleshores, Putin és l’àliga que dirigeix el país més extens del món i la segona potència nuclear del planeta. Quan Putin assenyala, cordin-se els cinturons.