Gripalitzar la covid»?: ja no és obligatòria la mascareta en molts entorns, ja no cal diagnosticar els casos lleus, ni estudiar els contactes, ni aïllar-los. En molts centres sanitaris ja no se separen els pacients amb sospita de covid de la resta a les sales d’espera. A primers de setmana ja estàvem a més de 900 ingressats, havent disminuït de 800 dues setmanes abans, segons la web pública https://dadescovid.cat/. Continua l’ús de mascareta als centres sanitaris, però caldria insistir que les persones simptomàtiques o contactes usessin FPP2, ara que no es confinen. Els fràgils seria prudent que les usin si han d’entrar a llocs concorreguts.
Per altra banda, sabem per la publicació Pidirac que les mostres aleatòries d’aquest any de pacients simptomàtics presenten un 24% de virus de la grip. Les seqüències genètiques dels virus detectats indiquen que són majoritàriament diferents als utilitzats per elaborar la vacuna de la temporada 2021-2022. Però els ingressos gripals es compten per desenes i els de covid per centenars. En algunes setmanes d’aquest hivern hem tingut tants ingressos i el doble d’UCI per covid que en el global de la grip pandèmica del 2009-2010. Per què parlem de «gripalitzar» una malaltia en què cada dia es descriuen noves seqüeles i afectacions tardanes, fins i tot en casos inicialment viscuts de manera lleu?
La mortalitat per covid en primera onada va triplicar en pocs dies la mortalitat habitual a casa nostra. En les successives onades la mortalitat s’ha reduït, concentrant-se en majors de 70 anys, gràcies a la generalització de l’heparina i corticoides, que han disminuït les complicacions trombòtiques i la resposta inflamatòria pulmonar, entre altres tractaments. Ara sabem que sense la protecció vacunal, les onades viscudes el 2021, que cada vegada han afectat a major població, haurien estat molt pitjors que la primera, com suggereixen les dades en no vacunats: un 30% dels hospitalitzats podia no presentar cap factor de risc. També és cert que l’aparició d’efectes secundaris vacunals va ser major en les persones que havien superat la malaltia, motiu pel qual el nombre de dosis recomanades va modificar-se en aquests. Si el diagnòstic dels casos lleus deixa de realitzar-se, caldria valorar amb cura l’equilibri entre la protecció vacunal en poblacions de poc risc i el risc d’efectes secundaris greus. Diferents països han aplicat diferents tipologies vacunals a la seva població, però cap ha realitzat un estudi prospectiu aleatoritzat comparatiu entre elles.
Addicionalment, la covid té la particularitat que produeix hipoxèmia –disminució de l’oxigen en sang– sense dispnea –sensació d’ofec–. Sense la percepció d’ofec, es pot retardar la consulta i per tant, el diagnòstic i tractament precoç. Seria molt important que les persones de risc per patologies cròniques i qualsevol persona major de 70 anys que emmalalteixi pugui disposar d’un pulsioxímetre i consultar si la saturació disminueix fins a 96-95%. En pacients amb saturacions basals més baixes, s’hauria de consultar en casos de baixada de 2-3 punts percentuals.
Mentre, una nova variant, la XE, (combinació dels subllinatges d’Omicron BA.1 i BA.2), comença a detectar-se a casa nostra, d’acord amb l’Informe de vigilància de les Variants Genòmiques. Un cop més, sembla descriure’s com encara més contagiosa.
Tot plegat convida a la prudència en l’ús de mascareta, preferiblement FPP2 en situacions especials i una vigilància activa amb pulsioxímetre, especialment en poblacions de risc.
