«T’he trobat a faltar»

I penso en tots els equips de metges que treballen incansablement per guanyar-li la batalla. Quimio i radioteràpies cada vegada menys agressives tenint sempre present la qualitat de vida i el benestar dels malalts. Perquè per curar-se no n’hi ha prou amb medicaments injectats en vena. La gent necessitem gent. Sentir-nos a prop. Saber que hi ha algú que ens cuida, que està per nosaltres, que ens fa costat. Necessitem esperança. I tendresa i afecte.

Obro parèntesi: algú de vostès sap qui són En Tol Sarmiento? Servidora no en tenia ni idea fins que l’Ajuntament de Manresa amb la col·laboració de Mossos Solidaris, la Fundació Althaia i The Sing Sang Sung ens han convidat a cantar tots junts per vèncer el càncer. I anant a google, he après que són un grup de ska basc amb moltíssims seguidors que aquest Nadal ho va petar amb Zurekin Batera. Es veu que les reproduccions de la cançó a Spotify es compten per milions, que al País Basc tothom la canta i que, a hores d’ara, s’ha convertit en un himne. La van compondre durant el confinament i segons diuen ells mateixos, l’objectiu era «xiuxiuejar afecte i amor als amics i amigues que cadascú té al seu costat». I què té a veure tot això amb nosaltres, pensaran. Doncs que la cançó proposada per fer la macrocantada solidària és T’he trobat a faltar, una adaptació al català de la cançó basca feta per Buhos que també és un grup amb moltíssims seguidors i amb una trajectòria plena d’èxits. Gràcies, Buhos per posar-ho fàcil! En euskera ens hauria costat una mica més! I tanco parèntesi i vaig a la idea.

Dissabte 7 de maig som tots convocats a la plaça Major de Manresa per cantar contra el càncer. En Jordi Costa Sec, serà qui ens ensenyarà la cançó. És el director i creador de The Sing Sang Sung un projecte on el públic es converteix en protagonista. No hi ha partitura. Ni sopranos ni contralts. Ni tenors ni baixos. Tothom hi és benvingut! Tinguem 80 anys o en tinguem 7. The Sing Sang Sung és un espai per conviure, cantar i passar-ho bé junts. Com diu el mateix director «No hi ha veus maques ni lletges. Es tracta de treure les teranyines que tenim a la gola. Després de l’estona d’assaig, aconseguir muntar la cançó és com quan l’enxaneta arriba al capdamunt. Una explosió d’energia i satisfacció total!» I no patiu per la lletra! Ens la donaran en un full! Tot controlat! Posem-nos la samarreta solidària de Fem el camí al teu costat i omplim la plaça de colors i de música perquè al final puguem dir en paraules del mateix Jordi: «que bé que ens ho hem passat perquè hi érem tots». I que bé que haguem fet arribar el nostre xiuxiueig d’afecte i amor als nostres malalts, hi afegeixo.