A la sala d’exposicions del claustre del Museu de Manresa, del 24 de febrer al 24 d’abril, es va contemplar l’exposició Artistes manresans de 1931, presentada per Anna Comas, tècnica de la col·lecció del Museu, a qui pertanyen algunes obres, d’altres són de col·leccions particulars. S’hi mostren dos àmbits: el context de la societat de l’època i la II Exposició d’Artistes manresans. El 1931 es va proclamar la II República, en què milloren les llibertats polítiques i socials, s’afavoreix una major difusió de corrents artístics, de teixits associatius, d’iniciatives culturals que porten a una eclosió de cultura ciutadana. Sorgeix l’avantguardista revista Ara i el grup Penya Ara, amb intel·lectuals i artistes com Josep M. Niubó o Amat Piniella, organitzadors d’exposicions i tertúlies. Les arts plàstiques, a l’entorn del pintor Evarist Basiana apleguen artistes que es reunien al cafè la Gàbia, que serà l’embrió del Cercle Artístic. Els artistes podien mostrar l’obra en les exposicions de Festa Major organitzades per l’Ajuntament, que convidava als de la comarca a participar-hi. La Comissió de Cultura premiava la més significativa i la comprava a l’artista per integrar-la al fons d’art municipal. El cartell de la Festa Major de 1931 va ser obra de Lleó Aguilar. Un audiovisual mostra un recull de fotografies i cites de diaris de l’època que remarquen actes d’aquestes festes republicanes, però en la meva opinió, amb un to propagandístic exacerbat d’un curt període i d’una etapa convulsa econòmica, social i políticament.
A la II Exposició d’Artistes manresans celebrada al vestíbul del Grup Escolar del Peguera van participar-hi 25 artistes que van exposar-hi 107 obres d’autors reconeguts com Alfred Figueras a alguns d’amateurs, amb d’altres ocupacions. De plena dedicació Evarist Basiana, l’esmentat Figueras o Maria Noguera. Pel que fa als estils, hi ha una gran varietat d’obres, d’academicistes i plàstiques a les més innovadores artísticament. 91 anys després, l’actual exposició recull obres de 13 pintors relatives als anys 30, que mostren l’ambient de l’època. El mestre Basiana va introduir les novetats artístiques de París, propulsor del Cercle Artístic i professor de l’Escola d’Art a Manresa. Retrat de noia i Descans són les dues obres que es contemplen a l’exposició. Miquel Casajuana, de Sant Fruitós, entra en contacte amb Ramon Casas de qui rep una gran influència: Noi i Interior. Alfred Figueras, de projecció internacional, s’inspira en Cézanne: Plaça Vella d’Arles i Retrat d’Aminda. Maria Noguera va estudiar a l’Escola d’Art manresana, pinta olis, s’especialitza amb la tècnica de l’esmalt de temàtica religiosa i fou professora a l’Escola Massana de Barcelona: Flors i Descans a l’ombra. Joan Noet, pintor autodidacte i narratiu: Vista de la Seu i el Pont Vell. Josep Padró, especialista en paisatge i retrats de gitanes: Retrat i Les Fontetes. Concepció Piniella, professora de cant de l’Orfeó Manresà, amb una pintura clàssica de colors vius: Flors. També classicista és Joaquim Talaverón, especialista en natures mortes: Bodegó (càntir i copa) i Vista dels carrers de Salelles. Fèlix Sanz, ebenista, daurador i pessebrista: Marina. Lluís Torras, detallista i expert en aquarel·la: Les Fontetes al Torrent de Sant Ignasi i Oració del pastor. Estanislau Vilajosana, un dels grans mestres de pintors manresans: Vista de Manresa amb el Pont Vell enderrocat. El clàssic Joan Zurita, bohemi i anarquista: Bodegó i Torrent de Sant Ignasi, les Fontetes. I Lluís Oró, un gran escultor: Ballarí andalús, tot i ser un artista polifacètic. En pintura, Al·legoria de la música.
