Els que hem intentat analitzar la guerra d’Ucraïna des d’una perspectiva històrica o geopolítica, les causes i conseqüències, suportem crítiques majoritàriament dures dels que creuen que fent l’anàlisi estem justificant l’agressió injustificable del Govern rus, quan només intentem entendre les raons d’aquesta guerra. No importa si diem que estem amb tots els agredits i contra l’agressor, indignat com qualsevol persona per la brutalitat de la guerra. Però no comparteixo el relat de gran part de mitjans de comunicació que són la visió dels interessos geoestratègics d’Occident, que planteja que en aquesta guerra hi ha un bàndol molt bo i un bàndol molt dolent. Un fet lluny de la realitat en una guerra on no tot és blanc i negre, hi ha grisos, i el que sí que hi ha són civils que són víctimes de decisions polítiques.
Són criminals els bombardejos del Govern de Putin sobre la població civil, com els del Govern ucraïnès que fa vuit anys fan la guerra a les regions del Donbass i Lugansk. Per a qualsevol persona hauria de ser el mateix les vides del Donbass i Lugansk com les vides de la resta d’Ucraïna, i del Iemen, Síria, Palestina, el traït Sàhara de qualsevol persona a qualsevol guerra al món.
Vull recordar i demanar el suport i ajuda a aquells ciutadans ucraïnesos que estan patint una guerra injusta, també per als pobles de la regió del Donbass i Lugansk, que viuen sota les bombes en part només per sentir-se russos, i per a totes les víctimes de les sagnants guerres oblidades pel civilitzat occident. Perquè és molt gris que els nostres governs europeus, mitjans de comunicació, diferents experts no només amaguen, minimitzen i blanquegen l’existència d’un nombre creixent de nazis i grups d’ultradreta armats a Ucraïna que no justificant ni molt menys la guerra a Putin, però fa que Zelenski no sigui un Mandela precisament.
No es pot amagar el perill de l’acumulació de diferent armament pesant del qual aquests grups al final de la guerra disposaran, també és atacat qualsevol que des del rigor i experiència periodística ho indiqui i això és realment greu. El final de la guerra no arribarà regalant armes als diferents exèrcits ucraïnesos. Ho saben els estrategs, experts en relacions internacionals i diplomàcia que assessoren governs: aquest tipus de guerres i quasi totes acaben només quan hi ha negociació i voluntat de trobar acords per aturar la violència, no amb declaracions públiques desafiadores.
En el conflicte d’Ucraïna, si no es treballa a fons per a una desescalada, els enfrontaments es prolongaran i prosseguirà la destrucció de bona part del país, i assassinats de civils per les diferents tropes, el dany a l’economia, el dolor a la població continuarà. De lluny certa premsa i polítics des d’un còmode despatx en què es poden rebre trucades dels dirigents més poderosos del món i d’empreses que es lucren amb les guerres, potser no volen percebre amb detall el dany i dolor que suposa la perpetuació d’un conflicte. Menys encara si part dels mitjans de comunicació transmeten un furor bèl·lic absurd i s’obliden de relatar la barbàrie i l’odi acumulat que la prolongació d’aquesta guerra, com de qualsevol guerra, té en la població civil. De fet, la guerra d’Ucraïna ha desfermat un tsunami bel·licista de grans proporcions entre els diferents bàndols enfrontats. Fins al punt que, tota crítica pacifista i antimilitarista ha estat arraconada i silenciada mediàticament a la UE, a Ucraïna i a Rússia. Han estat poques les veus que a Europa Occidental s’han aixecat contra les solucions militars contemplades pels EUA, l’OTAN i les indústries armamentístiques. Els conflictes de les dues darreres dècades ens recorden que no sempre hi ha grans guanyadors i sí molt perdedors. La guerra és la suma de tota mena de violència que pot patir l’ésser humà. No a la guerra, maleïdes guerres!
