Terra baixa, el clàssic d’Àngel Guimerà que interpreta la companyia formada arran del programa de TV3 El Llop, dirigit per Àngel Llàcer i Enric Cambray, va desembarcar divendres passat al Teatre Kursaal de Manresa després d’obrir la gira la setmana anterior a Vic. I ho va fer per la porta gran. Les 1.600 entrades venudes fa uns dies amb menys de cinc hores, ja demostraven a l’avançada l’èxit de la proposta. I per l’entusiasme i l’ovació final del públic, es pot assegurar que el muntatge no va decebre.

La familiaritat dels personatges, que durant setmanes vam veure assajar des del sofà de casa, i l’empatia de veure dalt de l’escenari persones fins aleshores anònimes amb la passió pel teatre que molts compartim han generat una sintonia que divendres ja es respirada a la llarga cua que hi havia al pati del teatre Kursaal. Que un divendres qualsevol un clàssic del teatre català ompli fins a la bandera dues sessions ha de ser engrescador pel món cultural.

El fenomen televisiu, evidentment, hi ha fet molt. El muntatge ha tingut el millor espot publicitari i la millor carta de presentació. Però el format també ha demostrat ser un encert traslladant l’espectador al teatre. El fet que el públic s’hagi sentit identificat amb el grup d’actors amateurs del qual en podia formar part qualsevol de les persones que actuen en un grup de teatre (per plaer i sense res a canvi) de qualsevol poble o ciutat de Catalunya i haver viscut des del minut zero tot el procés de creació del muntatge han estat, segurament, algunes de les claus de l’èxit.

Potser també hi ha contribuït l’obra escollida. El gran clàssic de Guimerà ha demostrat que la història més que centenària del Manelic i la Marta encara fa emocionar. Tant se val si ens l’expliquen des d’una masia o enmig de les rentadores d’un ressort. Un clàssic és un clàssic es vesteixi com es vesteixi. El Llop ha tornat a fer pujar a l’escenari Terra Baixa (si és que n’ha baixat mai) i ha aconseguit popularitzar-la i enganxar al públic, que no s’ha conformat només amb veure-la des del sofà de casa sinó que s’ha assegut a les butaques del teatre.

La gran ovació amb la qual els espectadors (gent gran, gent jove i famílies senceres) van acomiadar l’espectacle d’aquest divendres al Kursaal certificava l’encert de tot plegat. Hi ha tantes Terres baixes com grups de teatre hi ha a Catalunya. I molts Manelics i Martes que en petits teatres de poble o de barri mantenen viva l’essència del nostre teatre i El Llop, a banda de ser un exitós talent show, és també una reivindicació i un homenatge a tots ells. Llarga vida al teatre!