El Catalangate, airejat per The New Yorker (diari que la ministra Robles no coneix) i els tècnics de Citizen Lab de la Universitat de Toronto (això tampoc sap què és), passarà a la història de l’espionatge per ser el més gran documentat. Riu-te’n del Watergate! Certificada l’espiada amb el programa Pegasus a almenys 65 polítics catalans (quatre Presidents), advocats i societat civil, amb connexions que elevarien els afectats a centenars.

Vaig riure escoltant el periodista que va destapar-ho, Ronan Farrow (fill de Mia Farrow i Woody Allen), que animava periodistes espanyols a investigar. Que poc coneix el país! L’editorial de The Washington Post deia que les democràcies no s’han de resignar a un futur de vigilància sense límits i que, quan violen llibertats civils de manera tan flagrant, cal condemnar-ho. El dia de l’escàndol, la resposta del govern de l’Estat i de la premsa espanyola va ser d’una tebior exasperant i la d’alguns partits, inexistent. El serial avança dia a dia i el «gobierno» ha passat per vàries fases. Primer, deien que l’informe no els assenyalava (?). Després, es neguen a parlar sobre el CNI. Es veu que tot això és secret d’estat, tu! El cap de setmana, la solució és la investigació per part del «Defensor del Pueblo» i la «Comissión de Secretos de Estado». «Una Comisión» de la que no es pot saber res (??). L’endemà es filtra a El País que el CNI havia actuat amb consentiment judicial. Deu dies després al «Congreso», parla per primera vegada el Presidente Sánchez, qui esquiva cap responsabilitat i desfensa el CNI, mentre Robles justifica l’espionatge i la bondat d’aquests mètodes per preservar «la unidad indisoluble del estado en una democràcia ejemplar». I els ciutadans contemplem astorats com es tapen activitats il·lícites i ens prenen per ximplets. Quanta falta d’ètica i sentit d’estat!

Per què no hi va haver una compareixença del govern espanyol de forma immediata? Com es pot considerar «secret d’estat» l’espionatge de líders polítics opositors? El CNI està regulat i controlat com ho estan els Serveis Secrets a la resta del món «civilitzat»? L’aparell de l’estat i la judicatura actuaven al marge, intentant desprestigiar el govern, o aquest n’estava al cas? Tan greu és un cas com l’altre!

Elies Campo, un català, un dels experts de Citizen Lab, que també va ser espiat, per cert, va dir que havia vist reaccions semblants en dirigents de països com Aràbia Saudita, Qatar, Marroc, Mèxic o El Salvador. Només cal mirar la llista i treure’n conclusions. M’ha vingut al cap l’informe publicat per The Economist fa dos mesos, on es degradava Espanya a la categoria de «democràcia defectuosa».

Amnistia Internacional lamenta que les institucions de la UE no aconsegueixen eradicar les violacions dels drets humans comeses per programaris espia com Pegasus o Candiru. Aquest últim, no només espia, sinó que pot introduir documentació als ordinadors! Quanta indefensió! Es parla del perill d’ús d’aquestes tecnologies contra la societat civil. Els que aplaudeixen aquestes pràctiques obren la porta a normalitzar una dinàmica per la qual qualsevol ciutadà en pot ser víctima. Està clar que es necessita un nou marc normatiu a nivell global i molta més ètica personal i política.

A l’espera: Investigacions i explicacions (l’esperança estarà a Europa, un cop més? Quina tristor!); responsabilitats i dimissions (no sé si es veuran. Això no és el Watergate i no caurà cap president, ni ministra. Una nova frustració!). Mentrestant, segueix el «a por ellos» i qui dia passa, any empeny!