La pel·lícula en català que va guanyar el premi màxim del festival de Berlín, «Alcarràs», ha estat estrenada amb un gran èxit de públic especialment destacat a Manresa, que ha estat la sisena ciutat de Catalunya i la primera ciutat de l’estat no capital de província on s’han venut més entrades. És un goig la resposta manresana i és un goig que el Multicinemes Bages, que s’ha mantingut obert quan la pandèmia mantenia les sales gairebé buides, pugui tornar a veure, de tant en tant, que el públic torna a respondre generosament. Aquesta reacció és un goig per als qui desitgen que el cinema recuperi ben aviat la seva capacitat de convocatòria i per als qui veuen amb neguit com els productes culturals en català tenen grans problemes per obrir-se pas al món globalitzat i digitalitzat. «Alcarràs» demostra que, malgrat tot, hi ha un mercat prou gran per generar taquillatges considerables i que, en casos com aquest, fins i tot és possible una certa penetració en el mercat castellanoparlant. «Alcarràs» és un gran argument per atrevir-se a creure en la cultura pròpia del país i en la llengua del país. Però un «Alcarràs» no fa estiu. Cal apostar fort i fer-ne més.
