Barack Obama va ser el primer president dels EUA que va tenir un smartphone. Utilitzava una d’aquelles eficients, gustoses i enyoradíssimes Blackberry que van quedar obsoletes el 2007 en aparèixer l’iPhone. Inicialment, els serveis de seguretat de la Casa Blanca li van permetre continuar amb el seu propi aparell, revisant-lo sovint. Ben aviat, li van introduir complements de seguretat. També li van permetre tenir una tablet, però modificada, l’ObamaPad. I, finalment, el van obligar a renunciar a la Blackberry i a utilitzar un aparell concebut expressament per a ell que només podia trucar a determinats números, no podia fer fotos,ni emmagatzemar música, ni rebre missatges, ni navegar per internet. El mateix Obama va explicar al xou de Jimmy Fallon que era un telèfon de mentida com els dels nens de tres anys i que només podia trucar al Mickey Mouse. Tenia lògica: si el president viatja en l’Air Force One, també ha de tenir l’Ai Phone One. Trump va intentar conservar un Samsung personal d’amagat dels serveis secrets, però va acabar sotmetent-se a la dictadura del búnquerphone. Biden, disciplinat, l’ha usat des del primer dia. Sabent tot això, el que ens podem preguntar és on van Sánchez i Aragonès amb mòbils del Carrefour que ni tan sols no es revisen cada dia.