Quiosc

Regió7

Joan Roma

DE TOT PLEGAT

Joan Roma i Cunill

Exalcalde i exdiputat

Com vella dama ofesa

En el cas del suposat espionatge a unes desenes de membres del moviment independentista hi ha molt cinisme i teatralitat, no envà tractem de personatges que pretenen representar «el poble català» i amb prou feines es representen a ells mateixos i uns quants seguidors dels seus partits i organitzacions. Aquest costum d’agafar la part pel tot, ha estat una norma durant tots els anys del procés.

Però bé, al final, la realitat i la veritat s’acaben imposant. Ho hem vist nombroses vegades quan es multiplicaven per tres o quatre els assistents a concentracions i mobilitzacions, o es feien creure invencions, que han caigut al cap d’uns anys, quan han aparegut els documents o les gravacions dels protagonistes.

Però, sempre va bé aportar records del passat per refrescar la memòria, i tirar per terra el paper de la «vella dama ofesa» per fets que ella mateixa ha dut a terme. Vegem-ne uns quants. Ningú recorda l’apropiació, sostracció o per dir-ho en paraules clares, el robatori de milions de dades confidencials de més de cinc milions de catalans, per a conformar el cens electoral de la consulta del 9–N i el de l’ 1–O ?

Aquestes dades confidencials, protegides per la Llei de Protecció de Dades, van ser obtingudes il·legalment del programa de CatSalut, o un organisme similar, amb la qual cosa es podia anar un pas més enllà i consultar les dades mèdiques de tots nosaltres. O no ? Apropiades il·legalment, es van fer servir en les dues consultes, i aquests censos, juntament amb les llistes de votació, estan amagades en algun lloc desconegut, però sota responsabilitat dels partits independentistes , a més de l’ANC i Òmnium. Estem parlant de milions de dades confidencials.

O és que ningú recorda com una denúncia confidencial, per part d’algun agent del cos de Mossos d’Esquadra, fidel a la legalitat, va evitar la destrucció de milers de documents confidencials amb dades d’investigacions a càrrecs i persones no independentistes, que es portaven a la incineradora de Sant Adrià? La comitiva fou intervinguda a les portes de la incineradora per part de la Policia Nacional, que actuava per mandat judicial.

Tampoc es vol recordar que l’aplicació de l’article 155 va portar a buidar ordinadors de la Comissaria General dels Mossos d’Esquadra a Sabadell, per emportar-se documentació comprometedora en diversos llapis de memòria, temorosos que caiguessin en mans de la Guàrdia Civil o de la Policia Nacional.

També es vol portar a termes anecdòtics les reunions i contactes amb personatges i delegacions de la Rússia de Putin. Com pot ser que algú cregui que estaven planejant visites turístiques i no ajudes concretes d’informació i espionatge? És que només ells poden sospitar de la maldat de l’Estat espanyol? De l’opressió i repressió que pateixen? D’on surt i ha sortit el munt de diners per pagar tota mena d’accions i actuacions dels protagonistes del procés i dels fugitius a l’estranger?

Sí, si volem claredat i transparència, però per a tot i per a tots. No s’hi val a demanar i reclamar la protecció de tots els drets i, en canvi, trencar-los, vulnerar-los i apropiar-se’n sota els principis d’un cinisme inaudit. Escoltar les grans proclames dels portaveus d’ERC, Junts i la CUP al Congrés, suposa una lliçó magistral de populisme de la pitjor espècie.

Compartir l'article

stats