Malauradament no tothom accepta o veu clar el projecte de ser cridats a la vida cristiana. Podem observar com en la primera lectura els deixebles, Pau i Bernabé, van haver de respondre amb valentia als jueus que els increpaven «Era a vosaltres que calia anunciar en primer lloc la paraula de Déu; però com la rebutgeu i no us considereu dignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als pagans. Així ens ho ha manat el Senyor: «Jo t’he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins a l’extrem de la terra».
En l’Evangeli d’avui Jesús ens parla mitjançant la imatge del bon pastor. Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen… I és ell mateix el qui camina amb nosaltres per conduir-nos a la plenitud de la vida.
El projecte del Pare és la gran esperança que se’ns ofereix a través de Jesús, i és el gran do del qual comencem a participar. Acceptar aquest do és viure amb convicció la nostra existència personal i comunitària com a cristians.
A l’Església, com en una família, tots podem col·laborar-hi. Jesús vol que cadascú fent ús de les seves qualitats, participi en la vida de l’Església. Cada cristià ha rebut uns dons, i seria bo ser conscients que val la pena fer-ne un bon ús. Uns, per exemple, tenen la capacitat de poder compartir les seves coses, altres d’alegrar la vida de tothom qui ho necessiti, altres de posar pau on hi ha baralles i, com Pau i Bernabé, tots i totes tenir sempre la valentia de dir la veritat.
Jesús ens diu: «Vosaltres sou la llum del món, que brilli davant la gent; així veuran les vostres bones obres», com donar i acollir al qui ho necessiti, avui en dia tan necessari, visitar malalts, consolar els tristos, perdonar les ofenses i, fins i tot, acompanyar amb paciència les persones que discrepen d’aquests ideals.
I amb tot això, sentir-nos contents de donar cada dia un testimoni de vida coherent i cristiana, i de tractar amb respecte aquells que orienten la seva vida de manera diferent.
